Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Professor de secundària i escriptor |

Figueres European Congress

Perquè, al capdavall, també es tracta d’això, de coneixença interpersonal i de creació de vincles i amistats, oi?

Debat final del Figueres European Congress.

Debat final del Figueres European Congress. / Santi Coll

Són gairebé les deu del matí i al passadís de primer de batxillerat s’hi respira l’ambient de les ocasions especials. A l’aula 014, que està disposada en forma d’U, en Lluís s’escarrassa per explicar a la resta d’alumnes –que avui no són alumnes, sinó diputats del Parlament Europeu– què es debatrà en aquesta sala. La Carla, que s’ha vestit de gala, l’escolta amb atenció mentre la Xènia, que ha entrat fa uns instants amb una càmera fotogràfica al coll, captura l’instant per a les xarxes socials. A l’exterior de la classe hi ha en Quel, que repassa els detalls de la seva intervenció, i molts altres alumnes que es mouen d’un lloc a l’altre acomplint cadascun la seva funció.

Som a l’institut Olivar Gran i fa dues hores que l’alcalde de la ciutat i la directora del centre han donat el tret de sortida a un dels esdeveniments més importants de l’any: el Figueres European Congress. A l’institut, qui més qui menys n’ha sentit a parlar, perquè aquest congrés, que tothom coneix com a FEC, porta un any de preparació i capgira durant uns dies tota l’organització del centre.

"L’institut es converteix durant dos dies en un Parlament Europeu per a estudiants de Batxillerat on es debaten els mateixos temes que es podrien discutir a les sessions plenàries d’Estrasburg o de Brussel·les"

La idea de fons és tan ambiciosa que sembla un petit miracle poder-la fer realitat: l’institut es converteix durant dos dies en un Parlament Europeu per a estudiants de Batxillerat on es debaten els mateixos temes que es podrien discutir a les sessions plenàries d’Estrasburg o de Brussel·les. Per fer-ho realitat, les famílies acullen un munt d’alumnes i professors procedents de molts països d’Europa (Espanya, França, Polònia, Romania i Lituània) i tot l’institut es bolca en aquest esdeveniment internacional.

Aquest petit miracle va encara un xic més enllà: el Figueres European Congress no l’organitzen els professors ni cap agència externa més o menys professional, sinó que són els alumnes de batxillerat els qui, des del primer minut, munten la carcassa estructural d’aquestes dues jornades. Organitzats en comissions i a través de reunions gairebé setmanals, cadascú hi aporta el seu granet de sorra, segons les seves habilitats, segons les seves preferències, segons el seu talent particular.

Han passat dos dies i el Figueres European Congress ha estat un èxit. Es veu a les cares dels alumnes de l’institut i també dels alumnes que han estat acollits. Debats, argumentacions, consensos, matisos subtils i discussions entre punts de vista antagònics. I, al vespre, també una festa amb música i diversió. Perquè, al capdavall, també es tracta d’això, de coneixença interpersonal i de creació de vincles i amistats, oi?

Tracking Pixel Contents