L'Empordà està en perill: quan la transició energètica es converteix en una agressió al territori

El passat 1 de desembre l’associació Defensem l’Empordanet ens vam manifestar davant la delegació de la Generalitat a Girona en suport dels 42 ajuntaments que es varen reunir amb el delegat del Govern a Girona per traslladar-li el seu rebuig al projecte eòlic de la Tallada. La resposta institucional va ser mínima: poc més que el compromís de traslladar aquest rebuig al Govern.

El 6 de desembre es va celebrar a la Tallada una consulta popular sobre el parc eòlic i el resultat no va deixar cap marge a la interpretació: amb una participació de gairebé el 66% —equiparable a unes eleccions municipals, les de més alta participació—, el 95,7% dels votants va dir NO.

Resulta incomprensible que la Generalitat hagi admès aquest projecte a tràmit

Ja vam explicar en un article publicat en aquest mateix mitjà a finals de novembre les raons per les quals el poble i els alcaldes rebutgem el projecte, però cal insistir en dos elements clau. En primer lloc, el promotor ha subdividit en quatre projectes el que és, en realitat, un de sol, ja que comparteixen camins d’accés i línia d’evacuació cap a la subestació de Bellcaire. Parlem d’una greu deficiència jurídica, si no directament d’un frau de llei, i resulta incomprensible que la Generalitat hagi admès aquest projecte a tràmit.

El vent aprofitable és entre un 25% i un 30% inferior al que s’ha utilitzat al projecte

En segon lloc, les dades de vent presentades pel promotor no s’ajusten a la realitat. Les dades públiques disponibles —MeteoCat i el Centro Nacional de Energías Renovables— mostren que el vent aprofitable és entre un 25% i un 30% inferior al que s’ha utilitzat al projecte. Això fa que la rendibilitat sigui nul·la o fins i tot negativa segons els escenaris. El projecte no és rendible i, per tant, no pot ser considerat d’utilitat pública.

Més enllà de les xifres, el projecte preveu la instal·lació de quatre aerogeneradors de 200 metres d’altura en plena plana agrícola, sobre algunes de les millors terres del país, al costat de quatre nuclis urbans, al peu del Montgrí i entre dos parcs naturals. El balanç és clar: perjudici per al territori i benefici exclusiu per al promotor, l’empresa alemanya RWE, que el 2024 —últim any amb dades publicades— va registrar un benefici abans d’impostos de 5.123 milions d’euros. Sembla que no n’hi ha prou, i cal venir a trinxar l’Empordanet per guanyar encara més.

Que el projecte no sigui rendible no és un detall menor: significa que no té dret a subvenció, que és l’únic objectiu real del projecte. El 28 d’abril, dia de la gran apagada, el 72% de l’energia que es consumia a Espanya provenia de fonts renovables. Que la causa va ser la inestabilitat d’aquestes fonts no es discuteix; el que encara s’està investigant és com es va originar l’incident, mentre les asseguradores busquen responsables als quals repercutir el cost de les indemnitzacions.

Des d’aquell dia, el govern d'Espanya va establir que l’aportació de les renovables no podia superar en cap cas el 50% de la demanda. El resultat és que, des de fa gairebé nou mesos, com a mínim el 40% de la potència renovable instal·lada ha quedat aturada, sense abocar energia a la xarxa. I la xarxa elèctrica trigarà molts anys a poder absorbir més producció renovable. Per què, doncs, es volen construir nous parcs com el de la Tallada, o tants altres que proliferen per l’Empordà? La resposta és clara: per cobrar la subvenció associada a la construcció.

L’explotació del parc és un objectiu secundari i perfectament prescindible. Tal com hem vist, el projecte no és rendible ni per manca de vent ni per manca de capacitat de xarxa. I, si mai ho fos, molts d’aquests projectes es venen abans d’entrar en funcionament, sovint a fons d’inversió que els bancs comercialitzen entre els seus clients.

El passat 12 de desembre vam presentar les al·legacions amb el suport del nostre equip tècnic, del nostre advocat i de l’Ajuntament, que es va fer càrrec de la part relativa a l’incompliment de la normativa urbanística i va assumir el cost dels informes externs. Ara restem a l’espera d’una resolució que encara trigarà uns mesos. No tenim cap dubte que el projecte no s’hauria d’aprovar. Però, si tot i això tirés endavant, la via contenciosa administrativa seria gairebé inevitable.

Se’ns va assegurar que l’expedient seguiria el seu curs i que la decisió final dependria exclusivament de criteris tècnics i legals

El 16 de gener ens vam reunir amb la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i amb la directora de l’ICAEN, Anna Camp. La reunió va durar prop d’una hora i quart, i cal agrair que ens dediquessin tant de temps. Hi vam exposar qui som i per què rebutgem el projecte de la Tallada. Les raons econòmiques, paisatgístiques, ambientals i de salut van ser relativitzades. Se’ns va assegurar que l’expedient seguiria el seu curs i que la decisió final dependria exclusivament de criteris tècnics i legals.

Tanmateix, el missatge clau va arribar de manera molt clara: “Amb el Plater, el paisatge de l’Empordà canviarà, i molt”. A partir d’aquí, la reunió es va centrar gairebé íntegrament en el Plater.

El Plater pretén ordenar, comarca a comarca, la potència fotovoltaica i eòlica terrestre que Catalunya haurà de tenir instal·lada l’any 2050. Els objectius ja s’han presentat a moltes comarques i el procés avança amb rapidesa. A l’Empordà, les xifres són colpidores: 784 MW fotovoltaics al Baix Empordà i 1.526,4 MW a l’Alt, l’equivalent —en densitat mitjana— a prop de 2.000 hectàrees al Baix i més de 3.800 a l’Alt.

L’objectiu final del Plater és que l’Empordà generi entre 20 i 30 vegades més energia de la que consumeix

Encara més preocupants són les dades d’eòlica: 568,7 MW al Baix Empordà i 1.400 MW a l’Alt, l’equivalent a 115 i 280 aerogeneradors com els de la Tallada. En aquest context, els quatre molins projectats són només una gota d’aigua en un oceà.

A la reunió, davant d’aquestes xifres, la resposta va ser reveladora: “Són els seus números”. No es van confirmar, però tampoc es van desmentir.

L’objectiu final del Plater és que l’Empordà generi entre 20 i 30 vegades més energia de la que consumeix, convertint-lo en una gran fàbrica d’energia renovable. Això implica evacuar enormes excedents cap a altres territoris, cosa que comportarà noves línies d’alta i mitja tensió, a més de centenars de molins, milers d’hectàrees de plaques solars i dècades d’obres per adaptar camins i carreteres al pas de camions amb pales de 80 metres.

El resultat és inequívoc: una trinxada completa del territori que posaria fi a la base econòmica de l’Empordà —turisme, agricultura i ramaderia— i ens conduiria a l’empobriment.

Se’ns acusa de manca de solidaritat. Però això no va de solidaritat, sinó de sentit comú. Els aerogeneradors es van dissenyar per a vents forts i constants, com els del mar del Nord o els de l’Ebre. A la Tallada, com a gran part de l’Empordà, aquest vent no existeix.

Ens diuen que cal descarbonitzar i tancar Ascó i Vandellòs. Cert. Però només hi ha una atmosfera, i mentre Europa redueix emissions, la resta del món les incrementa. No es pot justificar la destrucció d’un territori ric per un objectiu global que no depèn només de nosaltres.

En definitiva, no ens demanen solidaritat: ens imposen una decisió política sense sentit, que beneficia exclusivament les companyies elèctriques. Hi ha alternatives, però afectarien els seus interessos i tindrien un cost electoral per al partit que governa.

Ens han declarat la guerra. No amb armes, sinó amb lleis que ens empobriran. Si el Plater s’acaba executant, potser molts de nosaltres no ho veurem, però els nostres fills i nets en patiran les conseqüències. Davant d’això, només hi ha una resposta possible: lluitar plegats, ajuntaments i ciutadania.

Lluís Rivière és membre de Defensem L’Empordanet.

Subscriu-te per seguir llegint