Byung-Chul Han, un profeta apocalític?

En el seu discurs d’acceptació del Premi Princesa d’Astúries de Comunicació i Humanitats, el filòsof sud-coreà Byung-Chul Han (Seül, 1959) compara la seva activitat filosòfica amb la de Sòcrates. De la mateixa manera que el mestre de Plató fou considerat pels seus conciutadans un tàvec molest, els seus textos de crítica social han causat irritació i sembrat nerviosisme i inseguretat, però al mateix temps han desvetllat moltes persones.

A finals del segle XIX, els filòsofs de la sospita Marx, Nietzsche i Freud van desenvolupar una filosofia crítica partint d’una determinada antropologia, van realitzar un diagnòstic de la situació de la seva època i van desenvolupar una proposta alliberadora: Marx el materialisme històric, l’alienació i el comunisme; Nietzsche el vitalisme, el nihilisme i el superhome i Freud l’inconscient, la repressió i la psicoanàlisi.

Han fa quelcom semblant per aquests inicis del segle XXI: compara l’individu modern amb Prometeu, que és consumit per l’àliga que li devora el fetge. L’home d’avui se sent també exhaust per l’excés d’autoexigència, el treball constant i l’estrès.

"Vivim sense profunditat ni sentit de comunitat. La brutalitat, la vulgaritat i la grolleria també són conseqüències de no saber dir que no a l’excés d’estímuls a què estem sotmesos. Així com la dificultat de viure qualsevol classe d’autèntica espiritualitat"

Amb una àmplia bibliografia al darrere, l’any 2010 Han escriu el seu assaig més conegut, La sociedad del cansancio, en què fa una radiografia sense concessions del món en el qual vivim i denuncia els seus efectes en l’individu i la societat. Amb un estetoscopi molt sensible, ausculta la consciència, individual i col·lectiva actuals i fa palès quines són les autèntiques malalties socials: depressió, trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, burnout, multitasking, nerviosisme, desassossec, histèria laboral, autoexploració, absolutització de la salut, pèrdua de la narrativitat de la pròpia biografia…

Tot plegat a causa d'allò que anomena excés de positivitat. Aquesta positivitat, que veiem reflectida en la cultura de l’autoajuda, en eslògans com ara Yes, we can, ens duu a obsessionar-nos per la productivitat i a fingir un optimisme postís. Vivim sense profunditat ni sentit de comunitat. La brutalitat, la vulgaritat i la grolleria també són conseqüències de no saber dir que no a l’excés d’estímuls a què estem sotmesos. Així com la dificultat de viure qualsevol classe d’autèntica espiritualitat.

A les seves darreres obres, com ara Vita contemplativa. Elogio de la inactividad (2023), Han proposa recuperar una vida contemplativa, un espai de reflexió i atenció a l’altre, inspirat en pràctiques com el budisme zen i la kenosi cristiana. Aquesta vida implicaria reduir la sobrecàrrega de positivitat de la societat moderna i trobar la tranquil·litat en activitats com el treball manual, l’escolta atenta i el gaudi de la calma. Caldria aprendre a lliscar i a ballar com a maneres d’estar en el món en comptes de caminar i córrer, així com a quedar-se a casa com a forma de resistència a l’obligació de consumir.

Malgrat l’encert de la seva anàlisi, algunes d’aquestes propostes de solució poden semblar idealistes o difícils de posar en pràctica, en un món tan accelerat i hiperconnectat com l’actual.

Dimecres 21 de gener a les sis de la tarda, a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, tindrà lloc una conferència a càrrec del professor Fernando Pérez-Borbujo que pot ser una magnífica oportunitat per entendre millor les crítiques de Byung-Chul Han a la societat contemporània, reflexionar sobre la nostra vida quotidiana i pensar com dur la bona vida de què parlen els grecs. Si teniu interès en la filosofia actual o simplement voleu entendre millor la societat en què vivim, pot ser una xerrada molt enriquidora.