Opinió
El món no se’n surt
Sobrevola la idea que cada vegada les coses van a pitjor, i ho hem vist aquests darrers dies amb les mobilitzacions dels pagesos
Imatge del tall de l'AP-7 a l'Empordà per la protesta dels pagesos. / David Borrat / EFE
El títol d’aquest article, l’he manllevat d’un llibre escrit pel sociòleg i historiador nord-americà Tony Judt. Ho he fet perquè tot i que el llibre fou escrit l’any 2010 en el context de la greu crisi de l’any 2008 —juntament amb altres d’aquella època com l’Indigneu-vos! (2010) de Stéphane Hessel o El minotaure global, de Yanis Varoufakis (2012), continua sent del tot vigent acabat d’encetar aquest 2026.
De fet, el 2025 el vam deixar amb greus problemes i era d’esperar que l’any següent els heretés i en certa manera es veiessin incrementats, que és el que ha passat. Aquell llibre destacava la creixent insatisfacció social de la ciutadania envers la seva realitat; allò que es pensaven que seria el futur es va topar amb una gravíssima crisi econòmica —de la qual no tothom se n’ha sortit— i no encaixava amb allò que en algun moment els hi havien promès i, va saltar la reacció.
"Sincerament, no crec que hi hagi una recepta per resoldre res excepte la certesa que cada vegada ens allunyem més de les solucions raonables, embadalits mirant-nos a nosaltres mateixos menystenint al veí o envejant-lo, segons cap al costat que mirem"
La reacció es va materialitzar en moviments com el 15-M, la Primavera Àrab, el famós Occupy Wall Street, el Moviment Anti-Austeritat a Grècia, les Armilles grogues a França (Gilets Jaunes) el 2018 o fins i tot el procés independentista a Catalunya, i d’altres amb més pes que han desembocat en fenòmens com el Brexit o el moviment MAGA que té a Donald Trump com a principal representant però amb sucursals a tot arreu, fins i tot a Catalunya.
Actualment, en veiem les conseqüències arreu del món. Sincerament, no crec que hi hagi una recepta per resoldre res excepte la certesa que cada vegada ens allunyem més de les solucions raonables, embadalits mirant-nos a nosaltres mateixos menystenint al veí o envejant-lo, segons cap al costat que mirem.
Sobrevola la idea que cada vegada les coses van a pitjor, i ho hem vist aquests darrers dies amb les mobilitzacions dels pagesos a la nostra comarca; potser és veritat com també és cert que el món canvia constantment, les certeses són fugaces i l’agradable inamovibilitat de les coses no només és un miratge, sinó una pedra a la sabata.
- Julia Otero explica la seva rutina després del càncer: 'Em llevo a les 5 del matí i cada dia camino 8 quilòmetres
- La plaça més bonica d’Espanya és la que Unamuno va anomenar “el saló més bell d’Europa”: una obra mestra del barroc espanyol de pedra daurada i declarada Patrimoni de la Humanitat
- Mercè Donat: 'La gent gran de Cadaqués són un exemple de fortalesa
- L'avís d'un advocat: 'Els pagaments en efectiu estan limitats per llei a Espanya, i la quantitat ha canviat
- Guillem Segura, alcalde de Siurana d'Empordà: "Ens preocupa el creixement del Logis pels impactes ambientals i socials"
- Vull expressar el meu sincer agraïment a tot l’equip de l’Hospital de Figueres per la seva excel·lent professionalitat i dedicació
- Els agents dels Mossos cobraran 4.000 euros més anuals i tindran més vacances
- Xavi Torres, periodista esportiu: 'La Masia és la principal marca que té el Barça arreu del món
