Opinió
La IA i les nostres obsessions
El més irònic és que una tecnologia que promet reordenar el planeta acaba fent de confident digital
Comunicar-se en l'era de la intel·ligència artificial. / FREEPIK
Diuen que la intel·ligència artificial ens ajuda a ser més eficients. Però, si llegim el recent estudi de Microsoft sobre l’ús que fem de Copilot, la sensació és una altra: la IA actua com un mirall discret, i una mica voyeur, que observa què fem quan pensem que ningú ens mira. I el que hi veu no és un futur de ciència-ficció, sinó humans corrents consultant qüestions ben terrenals.
No li preguntem com salvar el món. Ens qüestionem com dormir millor, què menjar per no sentir-nos culpables o com afrontar Sant Valentí sense naufragar emocionalment. Quina ironia: hem creat un sistema capaç de raonar a gran escala i l’utilitzem per confirmar si el cafè després de les cinc és tan dolent com diuen.
L’informe dibuixa un patró clar: som pràctics durant les hores de feina, filosòfics a la matinada i lleugerament dramàtics quan s’acosta el calendari sentimental. La IA ho registra tot amb discreció i, en silenci, traça el mapa de les nostres preocupacions: salut, ansietats, relacions, productivitat i aquell desig persistent de tenir-ho tot una mica més sota control.
"L’informe dibuixa un patró clar: som pràctics durant les hores de feina, filosòfics a la matinada i lleugerament dramàtics quan s’acosta el calendari sentimental"
El més irònic és que una tecnologia que promet reordenar el planeta acaba fent de confident digital. Li confiem dubtes, petites decisions i fins i tot consol: una mena de teràpia de baix cost. L’estudi mostra una fidelitat incòmoda als nostres interessos i pors, que obliga a repensar quin paper li volem donar.
Crec que la IA hauria de ser això: el nostre copilot. Útil, diligent, fins i tot brillant. Però el timó continua sent nostre. I si algun dia sembla que no ho és, caldrà recordar qui va programar el viatge.
