Pagesos a l'Empordà, geopolítica (i diners) a Amèrica Llatina

Abans de Nadal, els pescadors catalans van aconseguir minimitzar els danys de la reducció de jornades de pesca proposada per la Unió Europea. Ho van aconseguir, bàsicament, perquè en el "club d'estats", que són els despatxos de Brussel·les, al govern d'Espanya i a d'altres països membres els convenia estar al seu costat. Això es va veure bé quan, en tot el procés, les confraries de pescadors anaven acompanyades de la Generalitat, amb el rosinc Antoni Abad, president de la Federació Nacional de Confraries, fent tàndem amb Itziar Segarra, sotsdirectora general de Pesca.

Ara, els pagesos ho tenen molt més complicat. I la prova més clara són el tuit de Pedro Sánchez quan es va saber que s'havia aprovat l'acord amb el Mercosur —"PER FI", així, amb majúscules— i les declaracions del conseller Òscar Ordeig: "Qui més guanya amb l'acord amb el Mercosur és Catalunya". Què passa? Que als nostres polítics els importen més els pescadors que els pagesos? No: que, més enllà del que li passi al ramader de Castelló d'Empúries o al pagès que planta pomes a l'Armentera, han pesat més els interessos geopolítics de Pedro Sánchez (i de la Unió Europea) a Llatinoamèrica o, parlant de la Generalitat, els interessos, en aquest cas econòmics, de les grans empreses exportadores del país. "Tenim un 105% de superàvit comercial agroalimentari, que volem mantenir i ampliar", va dir Ordeig en una postura que, per entendre millor, només cal veure com Junts, sempre tan disposada a carregar contra el govern de Salvador Illa, aquest cop no s'ha significat especialment en contra de l'acord amb el Mercosur.

I així estem. Amb un cap de setmana de carreteres tallades i amb els pagesos, i amb molts veïns que s'han acostat fins al tall de Pontós per donar-los suport, pensant en la supervivència de les seves explotacions, en l'alimentació de quilòmetre zero i en les garanties sanitàries del que mengem. Mentrestant, als despatxos polítics, es fan càlculs sobre si es guanyarà més exportant cotxes al Brasil del que es perdrà important carn de vaca de l'Argentina. O també, encara que el càlcul sigui més complicat, intentant consolar-se pensant que els negocis comercials amb brasilers i argentins, per molt que s'hi sumin Paraguai i Uruguai, faran que la Unió Europea (amb Espanya al capdavant) mantingui una mica de pes polític en una Amèrica del Sud en la qual Donald Trump pensa fer i desfer com vulgui.

Diners i geopolítica s'ajunten a l'altre costat de la balança de les necessitats del pagès de l'Empordà.