Mals temps per la protecció de la Costa Brava

Com si visquéssim en un malson, en una realitat virtual de la qual no podem desconnectar, alguns experts ja l'anomenen l'Idiocè, arguments de força no els en falten, en plena crisi climàtica i de biodiversitat, i després de sobrepassar el setè límit, dels nou punts de no retorn que mantenen la vida i l'equilibri del planeta, el negacionisme climàtic creix al ritme que ho fa el feixisme, la violència, l'estupidesa i la polarització.

Com a ecologista amb una llarga experiència, sé el que costa aconseguir protegir ecosistemes terrestres i marins: fer estudis científics, trobar polítics valents, aprovar normatives, tenir pressupost, convèncer els ciutadans i als interessos econòmics, i sobretot que la protecció sigui efectiva. Als EEUU el feixisme ha decidit cedir als interessos comercials i desprotegir reserves marines i espais naturals terrestres. Tot i que un català ha estat clau en la creació de les reserves marines més grans del planeta, a casa nostra no tindrien massa feina perquè pràcticament no tenim reserves marines, encara menys d'integrals. I la majoria d'espais naturals, terrestres i marins només estan protegits sobre un paper, no tenen pressupost o és insuficient, ni plans de gestió, ni òrgans gestors, etc., vaja. Un autèntic i vergonyós desastre i molt allunyats dels objectius pel 2030 i 2050.

El negacionisme de dretes és descarat i previsible, en canvi, el d'esquerres s'amaga darrere una màscara verda, d'un discurs ple de sostenibilitat i de fals progrés i economia blava i verda. Mals temps per la protecció i defensa de la nostra terra.