Moltes paraules i pocs fets

A l’Empordà, com a molts altres llocs del país, ja fa temps que la gent està cansada de sentir sempre el mateix. Paraules grosses, promeses solemnes i discursos ben embolicats, però quan passa l’any, la realitat continua igual.

El problema de l’habitatge n’és un exemple clar. Cada començament d’any se’ns prometen milers de pisos nous, com si dir-ho fos suficient per resoldre un problema que ofega famílies, joves i treballadors. Però arriba el desembre i la veritat cau pel seu propi pes: no s’ha cobert ni de lluny la necessitat real. I així anem fent, any rere any. A l’Empordà això es nota molt. Els joves no poden quedar-se a viure al poble, els preus pugen, l’oferta no creix i molts acaben marxant perquè aquí no hi veuen futur. Mentrestant, des dels despatxos, es continua parlant molt i resolent poc.Aquesta manera de governar, basada més en el discurs que en els fets, no és nova. Es diu una cosa i se’n fa una altra. Es promet molt i es compleix poc. I això desgasta la confiança de la gent.

Passa amb l’habitatge, però també amb els impostos, que cada cop pesen més sobre qui treballa i tira endavant un negoci. Passa amb els serveis, que no sempre arriben com cal. I passa amb la sensació que moltes decisions es prenen sense escoltar prou el territori.

"L’Empordà no necessita més discursos ben dits. Necessita menys paraules i més fets. Necessita governs que diguin el que poden fer i facin el que diuen. Perquè governar no és parlar bé. És complir"

També cal parlar clar de la immigració. Tothom sap que és necessària, però, quan no es gestiona bé, genera problemes de convivència i tensió als serveis públics. Això ja no és cosa d’un sol lloc: és una realitat que es va estenent arreu de Catalunya.

I la seguretat, que abans semblava un tema llunyà, ara preocupa a molts veïns que compleixen i només demanen poder viure tranquils.

L’Empordà no necessita més discursos ben dits. Necessita menys paraules i més fets. Necessita governs que diguin el que poden fer i facin el que diuen. Perquè governar no és parlar bé. És complir. Esperem que aquest 2026 que ara comença sigui l’any de les realitats, no de les paraules buides.