Els pagesos de l'Empordà i el Mercosur

Dermatosi nodular, jornades de pesca dels vaixells d’arrossegament, pesta porcina, l’acord d’Europa amb el Mercosur... Al conseller Òscar Ordeig se li gira feina per tots els costats. Els ramaders de l’Alt Empordà afectats directament per la dermatosi no parlen malament d’Ordeig, amb qui, amb la pressió de la qüestió de les indemnitzacions sobre la taula, es van reunir amb ell a la seu de la Generalitat a Girona. Cal parlar amb Ordeig, cal parlar amb la Generalitat, per intentar que a Europa entenguin que signar un acord perquè la vedella, el pollastre, l’arròs o el blat de l’Amèrica del Sud arribin aquí sense cap mena de restricció ni control seria letal per als pagesos empordanesos i per als de moltes altres parts del continent.

Els talls dels pagesos a l’AP-7 i a l’N-II són una notícia local pels seus efectes en el trànsit, però és un tema global, perquè l’acord entre la Unió Europea i el Mercosur és un pas cap a una nova economia. Una nova economia on els petits agricultors i ramaders europeus no tenen lloc i on, al marge de les grans explotacions, el que entenem com a pagesos acabaria desapareixent. El paral·lelisme entre la protesta dels pagesos per l’acord amb el Mercosur i l’alarma per la proposta europea de reducció dels dies de pesca que vam viure abans de Nadal és ben clar. Reduir dràsticament les jornades de pesca hauria acabat fent inviable gran part de la flota de vaixells del Mediterrani i, per tant, la pesca hauria quedat en mans de grans empreses amb enormes vaixells al Mar del Nord o que exporten gamba des de Namíbia.

Al camp passa el mateix. El món rural no pot competir amb el que es produeix, a molt menys cost i amb menys càrregues derivades de les normatives ambientals, a l’Amèrica del Sud. I, a la llarga, els petits pagesos acabarien desapareixent. Per això, a cop de talls d’autopistes o com sigui, els pagesos han d’aconseguir convèncer Ordeig (Generalitat), perquè convenci el ministre Luis Planas (Estat) perquè Espanya s’oposi a l’acord amb el Mercosur o, més factible, hi posi condicions. Ara fa un any, quan es va ajornar la signatura, Itàlia, França i Polònia van liderar aquesta oposició. A veure si aquest cop Planas (o Ordeig) han escoltat els pagesos.