La balisa de la discòrdia

Quan una norma genera més dubtes que seguretat, potser el problema no és el ciutadà, sinó la norma. Aquest inici d’any ens ha portat una nova imposició: la balisa V-16 com a substitut obligatori dels triangles de senyalització. Una mesura que, sobre el paper, es ven com a moderna i segura, però que a la pràctica fa aigües per tot arreu. No ho diu només la gent del carrer. Ho diuen policies locals, ho admeten agents de trànsit en privat i ho reconeixen ajuntaments com el del Port de la Selva, que ja ha anunciat que no multarà els veïns per no portar-la. El seu regidor de Seguretat ho ha resumit amb una frase que molts compartim: "Som aquí per ajudar el ciutadà, no per putejar-lo".

I té raó. La balisa V-16 presenta problemes evidents:

• Algunes fan poca llum en carreteres obertes o amb mala visibilitat.
• No resolen el perill en revolts o canvis de rasant, on el triangle col·locat a distància segueix sent més efectiu.
• El preu és elevat, especialment per a famílies o persones grans.
• S’han venut dispositius "homologats" que després no compleixen els estàndards.
• I el més greu: la geolocalització en temps real permet saber on hi ha un vehicle aturat, una informació molt útil… però també per als delinqüents.

Només cal veure el mapa públic de balises actives per entendre el risc. Cotxes avariats perfectament localitzats. Algú pot dir seriosament que això millora la seguretat? La pregunta és inevitable: Per què en molts altres països europeus no és obligatori? Per què aquí s’imposa sense consens ni sentit comú? La seguretat viària no es construeix a cop de decret ni de negoci encobert. Es construeix escoltant els professionals, respectant l’experiència acumulada i confiant en la responsabilitat dels conductors. Modernitzar no vol dir complicar. Innovar no vol dir imposar. I protegir el ciutadà no vol dir tractar-lo com un sospitós permanent. Potser ha arribat el moment de fer marxa enrere, revisar la norma i admetre que els triangles, ben utilitzats, encara salven vides.

A l’Empordà ho tenim clar: quan una mesura no convenç ni els que l’han de fer complir, alguna cosa no s’ha fet bé.

Pere Gotanegra és empresari.