Quan el món mou fitxa i Europa mira

El que ha dit Trump sobre Groenlàndia no és cap sortida de to. És un avís clar que el món està canviant de ritme i que Europa corre el risc de quedar-se enrere.

Els americans fa temps que ho diuen: no volen continuar pagant sols la defensa de tothom. Demanen més compromís, més inversió i menys discursos. Ara ho expressen sense embuts. Pot agradar més o menys, però parlen clar.

Groenlàndia no és només un tros de gel llunyà. És una peça clau del tauler internacional: rutes marítimes, recursos naturals i control estratègic. Quan les grans potències mouen fitxa, no ho fan per caprici.

Mentrestant, Europa sembla que s’ho mira des de la grada. Parlem molt, acordem poc i actuem tard. I això, en un món on manen els forts, es paga car.

Ara mateix la partida la juguen tres de grossos: els Estats Units, la Xina i Rússia. L’Índia puja fort. I la Unió Europea? Si no va unida i no es posa les piles, pot acabar sent només decorat.

No es tracta de fer la guerra, sinó de no anar despullats en un món ple de tempestes. Europa ha de decidir si vol defensar-se, tenir veu pròpia i pesar alguna cosa… o si prefereix que decideixin pels seus.

Aquesta partida ja ha començat. I si no espavilem, el final no el triarem nosaltres.

Pere Gotanegra és empresari.