Els nous torrons

Passen els Reis i això vol dir que han acabat les festes i ara ens toca cremar els torrons, aquestes postres tradicionals nadalencs, riques en calories, que solen dipositar-se en llocs estratègics del cos, sobretot a la part central davantera i la part baixa del darrere.

És dels pocs dolços que encara conserven la temporalitat, ja que, per regla general, es consumeixen només durant aquestes dues setmanes llargues, i, potser per això, la gent els espera amb més fal·lera. Fa més de mil anys que se’n fan, amb mel i ametlles, seguint receptes tradicionals que els àrabs varen introduir a casa nostra fa cinc segles.

Però —suposo que tots ho heu notat— fa temps que una sèrie de cuiners reconeguts i gurus de les postres li han fet una reforma integral, convertint-lo en un autèntic reguitzell de sabors i colors.

"El debat que plantejo és si, posats a ser curosos amb els noms, aquestes postres han de ser batejades amb el nom de 'Torró'"

I no parlem dels ja coneguts de massapà, rovell d’ou, coco o xocolata, que fa anys que es comercialitzen. El catàleg de tendències augmenta exponencialment cada any, i aquest Nadal hem tingut la possibilitat de tastar sabors com pistatxo, maduixa, crema catalana, cítrics, mojito, cafè amb llet, pastís de pastanaga, coca de llardons, tòfona, plàncton, arròs, crispetes, rom Barceló, poma de fira... i encara podria continuar.

El debat que plantejo és si, posats a ser curosos amb els noms, aquestes postres han de ser batejades amb el nom de "Torró". Els caves, vins, així com altres classes d’aliments, per pertànyer a una denominació, han de complir uns requisits força estrictes, tant d’ingredients com de manipulació.

Fins on he pogut saber, per ser considerat "torró" ha de tenir uns percentatges d’ametlla que van del 30 al 60%, i també uns altres de mel, àdhuc de textura i presentació; i, a més, per pertànyer a la Denominació d’Origen Protegida de Xixona, els requisits encara són més exigents. I, pel que sembla, molts d’aquests nous torrons tot això no ho compleixen, i, a més, alguns d’aquests sabors i aromes s’aconsegueixen artificialment.

Posats a ser creatius, també els podrien buscar una denominació nova que formés part de les anomenades postres de Nadal, que és el que realment són, com els tortells, les neules o els polvorons, perquè aquests no són els torrons que diu la cançó del Tió que ens han de cagar.

Ara bé, com sigui que s’anomenin, benvingudes les menges que ens fan més dolça la vida. No sé vosaltres, però jo ja friso per veure si l’any vinent en fan un de ceba tendra o de pebrots de Padrón.