Els francesos i els sous a l'Empordà

A la Jonquera expliquen que els francesos són els principals clients dels negocis del Portús, dels supermercats, estancs i benzineres del poble i, també, de les botigues del Gran Jonquera. A Figueres es parla, o es lamenta, si hi ha prou francesos o no voltant pel Rovell de l’Ou. I a Roses, Empuriabrava, Llançà i, més avall, a l’Escala es comenta que els jubilats francesos (i d’altres països europeus) són els grans animadors del mercat immobiliari.

Els francesos i la resta deixen ingressos, omplen les caixes d’alguns negocis i, al mateix temps, distorsionen el mercat immobiliari. I per què la gent d’aquí comprem som "menys bons clients"? Per què ens agrada menys comprar roba al Gran Jonquera o pisos al centre de l’Escala? No. Simplement perquè tenim menys diners. Menys que els francesos i la resta d’europeus, perquè els nostres sous són molt més baixos.

Es pot parlar de productivitat, de diferència del cost de la vida, d’excés del sector serveis, d’estructura de les empreses, de fortalesa dels sindicats o del que es vulgui. Però, la realitat és que la veu la gent quan, a final de mes, veu el seu sou ingressat al compte bancari. Es parla de sous mínims o de mitjanes, però, la dada més real és veure el sou més habitual a cada lloc. A Espanya és de poc més de 1.000 euros al mes (just per sobre del sou mínim) i, en canvi, a França el sou més comú supera els 2.000 euros. 

Si es canvia França per Països Baixos, Regne Unit, Alemanya o Dinamarca, el panorama és més negre. I la conclusió és clara. Els francesos i la resta continuaran sent "indispensables" per a molts negocis de l’Empordà i, també, cada cop serà més complicat per un català competir amb un guiri per comprar un habitatge a la Costa Brava.

Subscriu-te per seguir llegint