La Carta als Reis (de l’Occident)

La Carta als Reis sempre ha sigut pels Reis de l’Orient, que porten coses a la gent. Però també hi ha un altre tipus de "carta als reis", que els adults i sobre tot a nivell social i/o polític, la utilitzem com expressió llancívola, a vegades despectiva, quan creiem, amb criteris suposadament raonables, que una sèrie de reivindicacions, desitjos, objectius, idees o propostes, són utòpiques, difícils d’aconseguir, irrealitzables i/o millor no plantejar-les a la vegada.

Però com imaginar és gratis i estem en dates adients per a la il·lusió, farem la nostra carta als Reis de l’Occident, doncs dependrà d’aquests que l’any vinent els Reis de l’Orient portin coses a la gent, sí, però també més intel·ligència social i emocional (que d’intel·ligència artificial ja anem sobrats).

En primer lloc demanem que els Reis, allà on ens ha tocat viure, no facin cas als cants de sirena militars, tambors de guerra i despesa militar en el que volen ficar-nos, sota la coneguda màxima militarista "si vols la pau, preparat per a la guerra". Volem i desitgem que els nostres Reis, monàrquics o republicans, recuperin el seny i adoptin com a màxima en la seva conducta política, la màxima de Ghandi "no hi ha camí cap a la pau, la pau és el camí".

En segon lloc i com a conseqüència del primer, que el que ens estalviem en despesa militar (i sense comptar amb extres i ajudes militars que últimament fa Espanya) uns 25.000 milions d’euros anuals, es destini a augmentar l’estat de benestar, un dels més endarrerits d’Europa i serveixi entre altres coses per crear universitats populars, com hi havia els anys de la transició i primers de la democràcia, que van ser substituïdes per centres cívics per a classe mitja i serveixin per erradicar l’enorme percentatge d’analfabetisme funcional, social i polític, que te el nostre país, on 16 milions de persones tot i saber llegir i escriure i alguns fins i tot amb estudis universitaris, no saben expressar-se, fer càlculs i gestions quotidianes, no tenen comprensió lectora, dificultat per redactar, processar informació, interpretar la realitat, resoldre problemes o tenir relacions. No cal dir el nefast impacte de les xarxes socials en aquesta població.

En tercer lloc, seguint l’estela d’Austràlia, prohibir les xarxes socials als menors de 16 anys i regular i limitar-les als menors de 18. I en relació als mòbils, fer el mateix, prohibir l’accés als mòbils als menors de 14 anys i regular-los als menors de 16. En definitiva, que els Reis de l’Orient segueixin portant coses a la gent, però també salut física, emocional i mental, vincles socials sòlids i pensament crític per a tothom.