La vida

Potser som capaços de recordar que ens trobem a la vida per un fet purament circumstancial i fràgil, i de pensar que mai no en tenim prou consciència perquè sempre estem massa ocupats per pensar en res més que en allò que estem fent. No sabem veure amb prou claredat que ens passen pels ulls les hores, els mesos i els anys fins que un bon dia, quan obrim les cortines del dormitori, mirem que hi ha un sol radiant a fora que ens mira de cara i que ja no recordem l’últim dia que ens vam adonar d’un signe tan vital com és la vida.

Amb el permís dels lectors, em convertiré en un d’aquests viatges per cercar la història i intentar comprendre el nostre present: les similituds del passat. Crec que no som capaços d’enfrontar els veritables problemes del nostre temps, ja que en un futur immediat les diferències de gènere intentaran desemmascarar la falsetat i contrastar que la realitat sigui un somni.

Estem en un lloc privilegiat perquè el temps és com anem canviant i com anem sent altres. Estem en una època sobreestimulada en la qual estem vivint. M’he adonat que, quan la gent es fa gran i va perdent la memòria, és com si anés perdent capes. Tot comença a una edat: el passat no importa. Jo reivindico el present fet del passat; sí, el camí que hem de recórrer és el de la màgia, que continuï la il·lusió, ja que el refugi més important de tot és un mateix.

Fes de la teva vida un somni i del teu somni una realitat. No deixis de brillar mai: el món necessita la teva llum, perquè la vida és una dolçor.

Diuen que les flors són l’encant dels ulls, però l’amistat és la bellesa del cor…