La Figueres (menys) degradada

El novembre del 2022, la llavors alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, assegurava en una entrevista a l’EMPORDÀ que Catalunya "no es pot permetre tenir barris en l’estat de degradació dels de l’Oest de Figueres" i, afegia, que la solució no estava a les mans del govern municipal, sinó que calien "una carretada de milions des de la Generalitat" per intentar revertir la situació del barrio figuerenc. Aquest final d’any, el seu successor, Jordi Masquef, defineix el Pla de Barris impulsat per Salvador Illa (la "carretada de milions", en paraules de Lladó) com la "gran oportunitat d’afrontar la gran transformació que necessiten els barris del sector Oest per acabar amb la degradació i la segregació històriques".

Segurament té raó Masquef, com també la tenia Agnès Lladó, i els gairebé 25 milions d’euros del Pla de Barris són una gran notícia per a Figueres. Però compte: abocar una "carretada de milions" a tot el voltant de la futura estació no acabarà, de cop, amb tots els problemes de Figueres. Els veïns del Culubret i de Sant Joan tenen moltes necessitats, però la resta de figuerencs també.

Aquest el gran elefant a l’habitació de les inversions socials en aquesta tercera dècada del segle XXI. Les ajudes arriben als llocs més necessitats, però entre els més necessitats i els que no necessiten res hi ha la majoria de la gent. Si es canvia el terme "barris" per "habitatge", es veu més clar. Calen pisos socials per a qui no té res, però també calen ajudes per a qui sí que en té, però no prou per llogar o comprar un pis amb els preus actuals. És a dir, abocar una "carretada de milions" a la part més degradada de Figueres és una necessitat. Però aquesta necessitat no pot ser l’excusa per deixar de banda altres parts de la ciutat on, potser, la necessitat no és tan evident, però és molt real.

Subscriu-te per seguir llegint