La "revolució" de l’encesa de llums

Per fi estem arribant a Nadal, primera parada de festes o Festes, segons el nivell de consum i laïcitat que li vulguem donar. Enguany es nota que els organismes públics i gremis comercials s’han posat d’acord en el fet que cal posar bona cara (amb moltes llums) a la crisi econòmica paral·lela a la bona marxa de l’economia, un contrasentit, oi?, per tal que encara que ens endeutem una mica més (o sacrifiquem altres despeses) no baixem de l’autobús de l’alegria, la il·lusió i la màgia, molta màgia (paraula ara talismà) i no dubtem a gastar.

Que a moltes localitats ja es comencessin a instal·lar els llums de Nadal pels carrers dos mesos abans del 25 de desembre, és per fer-s’ho mirar. O que en alguns indrets l’encesa de llums no tingués espera ni a un mes abans, diu molt de les portes giratòries entre ens públics i privats. Però el que inicialment pot ser una invitació al consum, pot acabar sent una saturació, estrès, embafament i, en algun cas, sobretot la gent jove (el segment d’edat que menys ingressos té i el que més consumeix), una autèntica baixada als inferns de l’ansietat. I pot ser no únicament dels joves, diuen a les variades consultes terapèutiques, que passades les festes o Festes, les cues i llistes d’espera seran més grans que l’any passat. No en el cas dels joves, on el 47% ho faran consultant la IA...!

"El que inicialment pot ser una invitació al consum, pot acabar sent una saturació, estrès, embafament i, en algun cas, sobretot la gent jove (el segment d’edat que menys ingressos té i el que més consumeix), una autèntica baixada als inferns de l’ansietat"

Que l’encesa de llums, ara ja generalitzada com un acte "revolucionari" per part d’alguns ajuntaments, s’hagi convertit en una gran atracció on conflueixen tota mena d’animació de carrer, comercial, lumínica, musical, gastronòmica, política (sobretot política, encara que no es faci cap parlament polític), és digne d’estudi de fins a on es confon i barreja el simulacre de la participació ciutadana, les ganes de participar de la gent i la manca d’altres canals de participació política.

Aquests fastos de llums i colors, per cert, amb l’argument creixent que són sostenibles, ja que utilitzen bombetes LED (quan és obvi que a més llums -desenes de milers- per més barat que sigui el consum LED, és una despesa important), em temo que són un preludi, un símptoma, dels foscos temps que s’acosten (i no perquè pugui haver-hi una altra gran apagada), sinó recordant altres moments històrics, com els "feliços anys 20" del segle passat, o sigui fa 100 anys, temps d’entreguerres, on la follia, la disbauxa, el ball, la música i l’alcohol feien oblidar als patidors ciutadans la "bona" marxa de l’economia de l’època (com ara). Però si és això el que necessitem, Bon Nadal! i més "revolució" encara amb drons i focs artificials per Cap d’Any!