Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Historiador |

Desembre sense llista

Posem, doncs, a la llista de l’any que ve allò que tingui valor col·lectiu

Contenidors de reciclatge.

Contenidors de reciclatge. / EMPORDÀ

El desembre és el mes de passar comptes i acabar d’escriure els darrers paràgrafs de l’any amb la intenció, sana o insana, de fer-ne balanç; també es fa la llista de propòsits per l’any que entra a veure com ens va. Bé, això és el que veiem, escoltem i comentem cada final i inici d’etapa que ens marca el calendari.

Tot i això, continuen havent-hi temes que es resisteixen a entrar a la llista pel que ha d’esdevenir els pròxims 365 dies. Un d’ells és tot el relatiu al reciclatge de residus. Ens explicaven des d’aquest mateix setmanari que, segons un estudi realitzat per la Diputació de Girona, en diversos municipis, entre els quals es troba Figueres, "el 85% dels residus de les bosses de rebuig no hi haurien de ser i la matèria orgànica i el malbaratament alimentari són les fraccions més abundants en pes". Aquest no és un tema menor, però sembla que no té la més mínima importància per a un ampli sector social.

"Si mantenim la perspectiva individual per damunt de la col·lectiva, empobrim la societat i la deshumanitzem"

El reciclatge, com d’altres activitats, estaria inclòs en allò que se’n diu el bé comú que ve a ser, actuar de manera individual per millorar el col·lectiu. Aquesta actitud no està gens de moda i més aviat tenim allò d’actuar de manera individual per un benefici estrictament individual, deixant el benefici col·lectiu (que també ens afecta a escala individual) en un segon terme o directament obviant-lo.

El fenomen és més general, però traslladable a coses concretes i el reciclatge n’és una. Qualsevol persona entén que no pot generar tots els residus que vulgui i que, a més, estiguin fora de tot control, gestió i, sobretot, que afectin el menys possible al medi; ho entén, però no ho practica perquè li fa mandra, no ho troba necessari o argumenta que no cal perquè qui contamina són els altres (l’enemic invisible, també està de moda).

Si mantenim la perspectiva individual per damunt de la col·lectiva, empobrim la societat i la deshumanitzem. Posem, doncs, a la llista de l’any que ve allò que tingui valor col·lectiu, hi guanyarem tots.

Tracking Pixel Contents