Ningú està segur en cap racó del món

L’atemptat terrorista ocorregut a Sydney torna a recordar-nos una veritat incòmoda que massa sovint es vol amagar: ningú està completament segur en cap racó del món. Ni a les grans capitals, ni a les ciutats tranquil·les, ni a les democràcies consolidades.

El terrorisme no avisa, no demana permís i no entén de fronteres. Colpeja allà on hi ha vida, llibertat i convivència. I ho fa precisament perquè sap que les societats obertes són fortes, però també vulnerables quan la ingenuïtat política substitueix la responsabilitat.

Condemnar no és suficient. Lamentar no és suficient. Els minuts de silenci no són suficients.

Si realment volem protegir els nostres ciutadans, cal assumir una realitat que incomoda: la seguretat exigeix decisions polítiques fermes, encara que no agradin, encara que incomodin, encara que no siguin políticament correctes.

Durant massa temps s’ha confós tolerància amb deixadesa, drets amb absència de límits i llibertat amb manca de control. Aquest error es paga car. La seguretat no es defensa amb discursos buits, es defensa amb mesures reals, eficaces i sense complexos.

Protegir la gent vol dir:

• Controlar sense por
• Prevenir sense demanar perdó
• Actuar abans que sigui massa tard

I sí, això implica prendre decisions polítiques sense restriccions ideològiques, posant per davant la vida i la seguretat de les persones. Perquè un ciutadà que viu amb por no és lliure. I un Estat que renuncia a protegir, abdica de la seva raó de ser.

Això no va de assenyalar col·lectius ni d’alimentar l’odi. Va de responsabilitat. Va d’entendre que sense seguretat no hi ha convivència possible, i sense convivència no hi ha democràcia que aguanti.

Ara Sydney plora les seves víctimes. Demà, si no n’aprenem res, pot ser qualsevol altra ciutat. Fins i tot la nostra.

La pau es defensa amb valentia.

La llibertat es protegeix amb fermesa.

I la seguretat no admet més excuses.