Tres en un banc

Aquest passat diumenge, al Patronat de La Catequística, es representava per darrera vegada l’obra Tres en un banc, interpretada per Jaume Alsina, Alfons Gumbau i Salvador Torres, amb un magnífic text del dramaturg Rik Gabriëls. Crec que va ser Bertold Brecht qui va escriure "el teatre consisteix en representar figuracions vives d’esdeveniments humans que han tingut lloc o inventats, amb la finalitat de divertir". Segons les paraules de Brecht, Tres en un banc és teatre en estat pur.

L’obra ja feia un temps que corria, s’havia representat a diversos municipis com Sant Pere Pescador o Lladó, i més enllà de l’Empordà travessant la Garrotxa, el Pla de l’Estany o el Gironès. Allà on ha anat ha tingut èxit, i el cert és que acaba essent un fart de riure constant d’aquestes tres petites peces teatrals que s’han acabat connectant entre elles i que enganxen al públic des del primer minut.

Sempre he sentit a dir que en el món escènic, és més difícil fer riure que fer plorar; m’ho he cregut sempre i, per això, poso tan en valor aquestes tres petites peces que, escrites per Rik Gabriëls, tenen una barreja de costumisme, amistat, ironia i, evidentment, un fons de veritat.

La interpretació ha anat a càrrec de tres grans actors de l’escena figuerenca i empordanesa, en Salvador, en Jaume i l’Alfons que acompanyen el text amb naturalitat, perícia i una bona càrrega de coneixements adquirits en moltes altres obres teatrals. Influeix, per descomptat, que es coneixen des de fa anys i panys, cosa que dona una complicitat a l’obra que la fa encara més irresistible.

L’encert d’una obra d’aquestes característiques, probablement estigui en el fet que vivim temps poc proclius al somriure i en aquest cas el teatre fa el contrapès necessari. Al parlar de necessitat, em ve a la memòria el director britànic Peter Brook qui afirmava que quan el teatre és necessari, no hi ha res més necessari. D’aquí que, al veure l’obra fa uns dies, a banda de riure tingués la certesa de la seva necessitat.