PLEMCAT: ciència o opinió?

L’anomenat PLEMCAT serà, segons els seus promotors, "un lloc d’assaig per energies marines i un observatori de la biodiversitat i canvi climàtic". El projecte pretén ubicar fins a tres prototips d’aerogeneradors flotants de 15 MW de potència unitària, una boia de connexió flotant i una línia d’evacuació a l’alta tensió soterrada de 66 kV. El Departament d’Acció Climàtica preveia licitar el PLEMCAT a principis del 2025, però la realitat és que el projecte està aturat, pendent d’una Declaració d’Impacte Ambiental, un procediment iniciat el mes de maig de 2024.

En aquest escenari, s’han produït darrerament tres accions que penso cal analitzar. En primer lloc, unes 70 empreses i entitats del sector energètic, industrial i científic de Catalunya han publicat un manifest conjunt que reclama accelerar el desenvolupament de la plataforma PLEMCAT a la badia de Roses. El manifest "lamenta les demores en l’autorització del projecte, un endarreriment que segons els signants pot suposar la pèrdua d’inversions nacionals i internacionals, cosa que impactaria en l’impuls en la cadena de valor i la creació de llocs de treball altament qualificats".

És evident: l’economia per damunt de l’ecologia, més enllà de l’exageració de pensar que "Catalunya pot consolidar un pol d’excel·lència en eòlica marina flotant únic a Europa". Tant de bo fos així! Això no obstant, si es vol una plataforma per mesurar vents, corrents, el control d’aus aquàtiques, la biodiversitat, etc., no entenc el motiu pel qual cal construir un molinet de 260 m d’altura al damunt. No es podria fer el mateix sense l’aerogenerador?

La passada setmana es van presentar els resultats del projecte BIOPAIS. Conclou que s’ha d’excloure la zona del golf de Roses (LEBA-1) de les zones d’alt potencial per a l’eòlica marina (ZAPER), a causa de la seva fragilitat ecològica i de les seves potencials repercussions sobre l’alta biodiversitat de la regió i les comunitats locals, on la pesca i el turisme (principals fonts de benestar) podrien veure’s greument afectats. Els parcs eòlics en aquesta zona afectarien significativament la biodiversitat marina, incloent-hi les espècies sensibles, els recursos pesquers, els hàbitats marins vulnerables i el paisatge. L’exclusió dels parcs eòlics en aquesta zona s’ha d’estendre també als de tipus experimental (I+D) o pilot. Permetre projectes pilot en àrees d’alta sensibilitat contradiria el principi de precaució recollit a la Llei 41/2010.

Finalment, en una mena de contraprogramació, un col·lectiu ha fet arribar a un centenar d’ajuntaments gironins una guia per defensar la viabilitat del projecte i rebatre els arguments opositors. Un dels arguments, al meu parer més curiós, d’aquesta guia és en relació amb la pesca, contextualitzant la magnitud del sector i la dimensió de l’àrea afectada: explica que la zona d’arrossegament del nord-est abasta uns 90.000 quilòmetres quadrats, mentre que la superfície prevista per al projecte n’ocupa 250. Si la petitesa respecte a un tot pot permetre la seva destrucció, és un argument perillós si s’aplica amb caràcter general: la superfície total de les zones humides mediterrànies és de 20 milions d’hectàrees i els Aiguamolls de l’Empordà, 5.000. Aplicant el seu argument, es podria deduir que no passa res per posar en perill aquesta important zona humida gironina?

S’afirma també en aquesta contra-guia que l’escalfament del Mediterrani avança un 20% més ràpid que la mitjana global i ja provoca fenòmens com la mortalitat de coralls o l’expansió d’algues invasores. Això és ben cert, però és un problema global: algú pot pensar seriosament que amb els 30 MW previstos al PLEMCAT (d’això estem parlant) es contribuirà de manera significativa a torçar el canvi climàtic?

Davant la falsa polèmica desfermada que alguns volen ressaltar, sembla que sigui un cas en què uns científics opinen una cosa contrària a la dels altres. I no és això, malgrat que alguns mitjans ho posin al mateix pla. La societat ha d’entendre que no és una baralla entre científics. Tots els científics estem convençuts del desastre que suposa el canvi climàtic i estem a favor de les energies renovables. La diferència és que uns presenten detallats estudis científics rigorosos i altres simples opinions generalistes.

A una banda hi ha un grup de setze experts en impactes ambientals i socials de l’eòlica marina, que pertanyen a diferents centres d’investigació i universitats, que han estat treballant durant tres anys amb l’estudi més ambiciós que existeix a hores d’ara sobre els impactes de l’eòlica marina a la Mediterrània espanyola, que han generat fins al moment sis publicacions científiques amb reconeixement internacional (i altres en camí) i dues tesis doctorals, entre altres.

En canvi, a l’altra banda hi ha un col·lectiu format per científics i altres persones de fora de l’àmbit acadèmic que expressen opinions favorables a l’eòlica marina al golf de Roses, molt respectables, però no comparables amb una diagnosi científica completa com la que ha fet el projecte BIOPAIS.

Per tant, esperem que qui hagi de fer la declaració d’impacte ambiental (que serà el veritable deslliurador de tot plegat) sigui capaç de separar el gra de la palla quan decideixi si aquesta zona de l’Empordà pot acollir eòlica marina flotant sense malmetre l’elevada biodiversitat de l’entorn. La declaració no pot ser positiva si s’apliquen els mateixos arguments que s’han fet servir per denegar parcs eòlics terrestres en zones d’elevada sensibilitat.

I per als que creiem que mai s’han d’industrialitzar les aigües del golf de Roses, se’ns obre una finestra d’oportunitat amb el procés de revisió dels POEM, sobretot si s’accepta la necessària creació d’una zona "buffer" (de transició) per als espais protegits.

Subscriu-te per seguir llegint