Girona torna a ser el termòmetre del país

Si hi ha un territori que sempre ha marcat el pols de Catalunya, aquestes són les comarques gironines. Aquí, a l’Empordà, al Gironès, Pla de l’Estany, la Garrotxa, el Ripollès... El catalanisme no ha sigut mai un eslògan; ha sigut una manera de viure. Un arrelament profund, serè, que combinava identitat, emprenedoria i una forma molt nostra d’entendre el progrés.

Durant dècades, aquesta terra ha sigut la porta natural d’Europa, el lloc on el centredreta catalanista i la burgesia del país incorporaven un toc de modernitat, d’obertura i de confiança en el futur. Sempre hem mirat endavant, amb aquell orgull tranquil de qui fa les coses bé i no necessita cridar.

Però avui, alguna cosa s’està torçant. Europa vira cap a la dreta. Els populismes creixen. I aquest vent ens arriba de ple, ens agradi o no.

Mentrestant, el PSC intenta recentrar-se, buscant un espai que sembla esquerdar-se. I l’aparició del fenomen AC, amb la Sílvia Orriols al capdavant, ha agafat tothom a contrapeu: polítics, partits i analistes que no han sabut llegir el malestar creixent de la gent. No hi havia resposta preparada. No hi havia relat. No hi havia valentia. Això no és un accident. És un avís.

El símptoma d’un país cansat, desorientat i amb una classe política més pendent de conservar cadires que de reconstruir confiança. L’independentisme, lluny d’unir-se, s’encamina cap a una nova fractura interna, perquè ningú vol cedir res, ningú vol reinterpretar res i ningú vol entendre que el món ja no és el del 2017.

I així, Catalunya es torna un país cada dia més difícil de governar. Però nosaltres, els empordanesos, sempre hem tingut un do: el seny. El seny que no nega la identitat, però tampoc renuncia al realisme. El seny que construeix, que escolta, que dialoga i que no perd mai de vista les persones.

I estic convençut que aquest seny, quan torni —perquè tornarà—, ho farà des d’aquí. Des de Girona, que continua sent el termòmetre moral i polític de Catalunya. Des de Figueres, capital viva de l’Empordà, que sempre ha sabut aixecar-se malgrat totes les crisis, totes les guerres i tots els abandons institucionals. Una ciutat que ha vist el millor i el pitjor, però que mai ha perdut la dignitat ni la voluntat de tirar endavant. Perquè si algun lloc sap transformar la inquietud en força, la crisi en oportunitat i la frustració en projecte, aquest lloc és aquí, a casa nostra.

I ho dic amb tot el cor, l’Empordà sempre ha estat terra de seny, d’idees clares i de mirada llarga. I serà des d’aquí on, tard o d’hora, tornarem a posar ordre, llum i rumb en aquest país que estimem.