Opinió
Laia Guillaumes i Juan Núñez
Per a una estudiant brillant com la Laia, res no seria millor que l’exercici de convertir el seu treball de recerca en un llibre
Guillaumes va rebre el premi de mans de Carme Ruiz, sotsdirectora de l’Àrea de Col·leccions i Exposicions de la Fundació Gala-Salvador Dalí. / Jordi Meli
Són tres quarts de set al Cercle Sport i la Laia està amb els nervis a flor de pell. Que està com un flam, em diu, però té aquell somriure engrescador de quan ha pogut resoldre una traducció de Llatí o de Grec. Asseguts a les butaques de l’auditori hi ha alguns alumnes del Muntaner, alguns dels seus exprofessors d’institut i els seus pares, que van viure de ben a prop la gènesi del seu treball de recerca: Juan Núñez: vida i obra.
"No estiguis nerviosa, Laia, que ho faràs genial". I és que avui és un vespre important per a ella, perquè presenta en públic la seva investigació sobre Juan Núñez, un pintor nascut a Estepona que va venir a raure a Figueres i que l’any 1905 va esdevenir professor numerari de dibuix a l’institut Ramon Muntaner. De totes maneres, la Laia ho té tot a favor, perquè el format de l’acte és una tertúlia i té al seu costat el professor Joan Manuel Soldevilla, que en els actes d’etiqueta cultural és sens dubte el millor centrecampista. En Solde és una aposta segura i la Laia s’adona de seguida que pot confiar plenament en el seu savoir faire.
Qui coneix la Laia de primera mà sap que és una noia treballadora, intel·ligent, metòdica i obstinada com una carbassera. Precisament per això, per aquesta obstinació fins a les últimes conseqüències, ha aconseguit reconstruir la biografia de Juan Núñez, que, per a qui no ho sàpiga, fou un dels mestres de pintura de Salvador Dalí a l’institut Ramon Muntaner. A banda d’aquesta feixuga recerca per ajuntaments, biblioteques, arxius i cedularis d’ací i d’allà, la Laia ha pogut fins i tot endinsar-se en el complicat món de les col·leccions privades, on, vet aquí, hi havia obres del pintor d’Estepona. I, per acabar-ho d’arrodonir, n’ha analitzat aquestes pintures seguint els paràmetres iconogràfics d’Erwin Panofsky.
Laia Guillaumes Murillo. En sentirem a parlar, ja ho veureu. Doneu temps i al temps, deixeu-la madurar i en veureu els resultats.
Mentrestant, Amics dels Museus Dalí, que li heu donat el premi, deixeu-me que us proposi una idea més ambiciosa que el simple regal d’una tauleta o de diners en metàl·lic: un llibre. Per a una estudiant brillant com la Laia, que ara s’ha capbussat en el món de la Filologia Clàssica, res no seria millor que l’exercici de convertir el seu treball de recerca en un llibre. Canvis de format, reordenacions, noves correccions, galerades… Per a la Laia seria un gran repte intel·lectual. Us atreviu a ajudar-la?
