Eòlica marina: quan el debat tècnic xoca amb els prejudicis

Aquesta setmana vaig assistir al teatre de Roses, la presentació de l'estudi científic que conclou que instal·lar parcs eòlics marins al Golf de Roses comportaria més riscos que beneficis. Un document extens, rigorós i amb dades que cal tenir en compte, molt ben presentat i dirigit pel científic del mar Josep Lloret i el seu equip. Fins aquí, res a dir. La ciència és imprescindible. Jo sempre he dit que hem d'escoltar als científics i després decidirem.

Però el que em va cridar realment l'atenció va ser una altra cosa:

Quan grates una mica sota el discurs tècnic, descobreixes que tothom defensa les energies netes... Sempre que no les tinguin a prop. És el vell debat que ens acompanya des de fa anys: Verds sí, però al jardí del veí.

Els investigadors, amb el senyor Lloret al capdavant, van exposar els riscos sobre el fons marí, les zones de protecció i la biodiversitat. Tot correcte. Però també és cert que hi ha estudis que diuen exactament el contrari: que certes estructures submarines afavoreixen la reproducció i la presència d'espècies.

Conclourem, doncs, que la ciència no sempre dona un únic titular. Per això els vaig fer una pregunta directa i incòmoda: "Vostès estan a favor de l'eòlica marina, sí o no?" I la resposta va ser un sí clar. Per tant, aquí no estem discutint si cal fer-la, sinó on i com.

La meva conclusió és simple:

Potser la làmina d'aigua prevista seria viable 10 quilòmetres mar endins. Una distància que reduiria l'impacte visual, biològic i socioeconòmic. Ara bé, tots sabem que a partir d'aquí els costos es disparen. I aquest és el veritable nus del problema: no només hi ha criteris ambientals, també hi ha números. I mentre debatíem si 10 km sí o 10 km no, jo no podia deixar de pensar en un altre detall: Alemanya ha declarat verda l'energia nuclear. França obté el 70% de la seva electricitat d'aquesta tecnologia, i tenen previst un altre central nuclear al Sud de França. Nosaltres, mentrestant, continuem atrapats en una teranyina ideològica que ens impedeix mirar la realitat de cara. I jo personalment estic bastant convençut que si la instal·lació que es vol fer es per 30 anys, o més, segurament abans tindrem altres tipus d'energies netes i menys complicades.

Perquè la veritat és aquesta:

Si volem un futur energètic estable, net i segur, caldrà prendre decisions basades en dades i no en pors. I el 2026, ens agradi o no, ens tocarà afrontar-ho.

Subscriu-te per seguir llegint