Es volen carregar els pescadors?

La Unió Europea ha concedit tretze jornades més de pesca als vaixells d'arrossegament del Mediterrani. El que d'entrada és una bona notícia pot acabar sent poc més que un pedaç. Per què un pedaç? Doncs perquè, mentre amb una mà Europa et concedeix tretze dies més per evitar l'escàndol que, per Nadal, ni a les peixateries ni als restaurants hi hagués gairebé res més que l'omnipresent salmó del Mar del Nord; amb l'altra mà ja avisen que, per l'any vinent, no és que no vulguin pujar aquestes 130 jornades. Sinó que les volen reduir encara més.

La Comissió Europea ha proposat una retallada del 64% per "continuar amb la recuperació de les espècies al Mediterrani". Reduir els dies a una cinquantena l'any que és, pam amunt, pam avall, el que significaria aplicar aquest 64% no és protegir les espècies, és carregar-se la pesca tradicional al Mediterrani. Ho explicava molt bé Àlex Goñi, president del Gremi de Peixaters de Catalunya, en un debat aquesta setmana a l'EMPORDÀ. "La imatge d'una gamba sobre el palmell de la meva mà, és la mateixa que la d'una gamba al palmell d'un romà a Empúries fa milers d'anys. On més es dona aquesta imatge?".

El debat entre sostenibilitat i extracció de recursos naturals per motius econòmics és molt lícit. Però exagerar les restriccions pot acabar provocant altra desaparició: la dels pescadors. Un ofici tradicional que,, si es continua per aquest rumb, es dividirà en dos camins ben diferents. Per un costat, la pesca recreativa; i per l'altra, la pesca en grans vaixells propietat de multinacionals que, si no poden pescar al Mediterrani, ho faran al Nord d'Europa, a Sud-amèrica o a Namíbia, on es veu que les gambes són prou bones. El patró major de Roses i president de les confraries catalanes, Antoni Abad, ho té clar: Se'ns volen carregar".

Subscriu-te per seguir llegint