Marine Le Pen a l’Alt Empordà

Per als mortals ciutadans de l’Alt Empordà (i òbviament d’altres comarques), les eleccions municipals del 2027 queden encara molt lluny. Però no per la majoria, per no dir tots els partits polítics, estiguin al govern o a l’oposició, o fins i tot a l’oposició extraparlamentària, bé per no haver tret prou vots a les darreres eleccions, bé perquè llavors no existien. Ja fa setmanes, en algun cas mesos, que la maquinària electoral treu fum. El que vol dir, es reconegui o no, que moltes de les estratègies, objectius, plens d’ajuntament, acords programàtics amb coalició o sense, partides pressupostàries, obres en curs, nous assessors, etc., estan ja mediatitzats per càlculs electorals a un any i mig vista i no per les necessitats de la majoria de la població. Necessitats ja acumulades de l’anterior legislatura.

"La qüestió és que es van acumulant els problemes reals i, en canvi, 'apareixen' problemes menors polaritzats"

Tan acumulades, que l’impacte dels baixos salaris (índex GINI dels més baixos de Catalunya), el baixíssim índex de natalitat (el més baix de Catalunya) i la forta arribada d’immigració els darrers cinc anys (la més alta de Catalunya) poden fer que l’actual malestar no manifestat (a l’Alt Empordà no es manifesta ni Déu, excepte els ecologistes "nimby" pel desplegament de les renovables), prengui dimensions de gran abast i ens porti el 2027 una alta abstenció i l’augment espectacular de l’extrema dreta. I no perquè hi hagi un enviat de Marine Le Pen a l’Alt Empordà amb maletes plenes de bitllets o xarxes socials amb algoritmes "feixistes", sinó perquè la inacció amb relació a problemàtiques que venen de lluny, que uns diuen són complexes de resoldre en una legislatura, altres que no són competència municipal, altres que no hi ha prou pressupost i altres que ho han de concertar amb la Generalitat o l’Estat (però no ho han fet), la qüestió és que es van acumulant els problemes reals i, en canvi, "apareixen" problemes menors polaritzats, que creen una alarma social que va de perles per amagar els problemes de veritat. Alguns exemples: les caques de gos, els manters, la multireincidència, la recollida d’escombraries, la reforma del POUM, la taxa de residus (no de l’IBI, ep!), les subvencions a ONG, el tipus de fanals o la feble il·luminació, el tipus de festa major, els grups musicals contractats, en fi, el pàrquing soterrat o l’estació de tren aquí i no allà. No entraré ara en què fa que l’Alt Empordà sigui una de les comarques amb més desigualtats socials de Catalunya. Ens encaminem a un escenari similar al de l’altre costat de la frontera, on regna l’extrema dreta. Després no plorem, o pitjor encara, no diguem que és obra del CNI (els serveis secrets espanyols).