Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Roses

"Ningú entén –ni pot entendre– el maltractament que reben els nostres pescadors a Europa"

Una nit que mai oblidaré en el "Reconcilia Espanya"

Barques amarrades, a Palamós.

Barques amarrades, a Palamós. / Maria Antònia Mesquida/Xavier Pi/Jordi Marsal

Aquest dijous, convidat pel meu amic Roger Montanyola, vaig tenir l’honor de parlar davant de més de 300 professionals del sector primari de tot el país. Pagesos, ramaders, pescadors… les arrels del nostre territori.

Quan va arribar el meu torn, no vaig poder contenir l’emoció. I no me n’avergonyeixo gens. Quan es parla des del cor, el cos es desborda però la dignitat et sosté.

Vaig explicar, amb tota la força que vaig ser capaç, la gran injustícia que pateix la pesca mediterrània: normatives europees que ofeguen la nostra flota, decisions preses lluny del mar i sense escoltar els qui cada dia surten a jugar-se la vida per guanyar-se el pa.

A la sala hi havia diputats del Parlament, la portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, el president del Foro Atenea, el Sr. Espinosa de los Monteros, el director executiu de Legados, Javier Dorado, i l’acte va ser conduït magistralment per la periodista María Rey.

Pere Gotanegra.

Pere Gotanegra, en l'acte de dijous a Madrid. / Empordà

Però el més important no eren els càrrecs. Eren les persones. El públic. La gent del camp i de la mar. I en tres ocasions la meva intervenció es va veure interrompuda pels aplaudiments de la gent, que encara avui em ressonen a dins.

Perquè ningú entén –ni pot entendre– el maltractament que reben els nostres pescadors a Europa. Perquè és incomprensible que la flota mediterrània espanyola estigui molt més perjudicada que la francesa o la italiana. Perquè és injust, desequilibrat i profundament irresponsable.

I sí, abans d’acabar vaig dir el que pensava del ministre Planas i dels seus assessors a Brussel·les. Els ho devia. Ho devia al sector. Ho devia al país.

En acabar vaig rebre l’abraçada calorosa de moltes persones allà presents. Aquests gestos resumeixen millor que cap paraula la unió i la força del sector primari del nostre país.

El sector primari de la Mar i de la Terra no és un decorat. És l’ànima que manté viu aquest territori. És la nostra identitat. És la nostra força.

I per això, mentre em quedi alè, lluitaré sense descans. Per la nostra gent, pels nostres pescadors i pel futur que es mereixen.

Tracking Pixel Contents