Defensem l’Empordanet del macroparc eòlic de la Tallada

Deia Josep Pla a El meu país: "L’Alt Empordà és la sala i l’Empordanet l’alcova. La sala i l’alcova estan separades per una porta que té un batent tancat i l’altre obert. El batent tancat són les muntanyes del Montgrí. El batent obert, que utilitzem per passar d’una banda a l’altra, són les terres planes situades entre Ullà i Verges". Aquestes terres, tan carregades de sentit identitari, es veuen avui en dia amenaçades per un macroparc eòlic que podria generar un impacte socioeconòmic, ambiental i paisatgístic de gran magnitud. Voldria aprofitar l’espai que m’ofereix l’EMPORDÀ per convocar els empordanesos -especialment els del Baix Ter- i tots els col·lectius de defensa del territori a manifestar-se pacíficament en contra del projecte el dia 1 de desembre a les 16:00 h davant la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Girona, coincidint amb la reunió d’una vintena d’ajuntaments afectats amb representants del Govern, l’ICAEN i l’empresa promotora, Eòlica Alta Anoia, vinculada a la multinacional alemanya RWE.

Els principals motius de rebuig al macroprojecte són els següents:

En primer lloc, el soroll i els infrasons dels quatre molins de 200 metres, amb pales de 80 metres i concentrats en un espai reduït, podrien afectar la salut de les persones que viuen a la Tallada, Tor i Bellcaire, i de manera especial superar els límits permesos en masies habitades del Pla, que també quedarien molt a prop de les línies d’evacuació elèctrica. La qualitat de vida també es veurà alterada per la contaminació lumínica de l’abalisament nocturn, l’efecte shadow flicker (parpalleig intermitent) i els reflexos de les pales durant el dia.

En segon lloc, cal tenir present que el projecte planteja greus dubtes econòmics. Les dades independents sobre vent indiquen que el projecte podria ser econòmicament inviable: la rendibilitat del parc quedaria per sota del 2% i el retorn de la inversió s’allargaria més enllà dels 25-30 anys, molt per sobre del que es considera assumible en un parc eòlic viable. A més, el projecte no avalua els impactes socioeconòmics, com la devaluació dels immobles o la davallada del turisme rural, un dels principals motors econòmics de la zona. Tampoc es preveu la creació de nous llocs de treball locals, ja que la major part de les tasques requeriria empreses especialitzades externes. En aquestes condicions, la recaptació d’impostos difícilment compensaria la pèrdua patrimonial i els impactes econòmics associats.

El projecte no avalua els impactes socioeconòmics, com la devaluació dels immobles o la davallada del turisme rural, un dels principals motors econòmics de la zona

En tercer lloc, afectarà greument l’activitat agrària d’una de les planes més fèrtils de Catalunya per la pèrdua de sòl productiu - una superfície molt superior a la declarada per l’empresa, si es tenen en compte els camins d’accés, les zones d’obres i altres afectacions no incorporades als seus seus càlculs-, un territori considerat d’alt valor segons el Mapa de Sòl Agrari de Catalunya i d’elevat interès agrari i paisatgístic pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines. Actualment, la Comunitat de Regants de Colomers està executant una inversió pública molt important per modernitzar el rec d’aquestes terres, cosa que fa aquest projecte encara més contradictori. A més, aquests camps tan productius es podrien veure contaminats pel funcionament i manteniment dels aerogeneradors, tant per l’erosió de les pales -que alliberen microfibres i nanopartícules que poden infiltrar-se al sòl i afectar les collites- com pels possibles vessaments d’olis hidràulics o lubricants.

En quart lloc, la normativa catalana sobre urbanisme i transició energètica prohibeix la implantació d’infraestructures energètiques en sòl agrari actiu si no es justifica un interès públic superior -cosa que, amb els dubtes que suscita la viabilitat econòmica del projecte, no queda en cap cas acreditat- i si no es garanteix la reversibilitat del terreny. Cal recordar, en aquest sentit, que cada aerogenerador requereix fonaments de formigó de fins a 30 metres de profunditat, que poden alterar la capa freàtica, els drenatges i els aqüífers de l’antiga plana al·luvial del Ter, una zona que, a més, està catalogada com a inundable. Malgrat això, el projecte no aporta les avaluacions tècniques necessàries ni l’informe preceptiu de l’Agència Catalana de l’Aigua, documents imprescindibles per valorar adequadament aquests impactes.

En cinquè lloc, el macroparc eòlic tindrà un gran impacte sobre la fauna, perquè se situaria en una ruta migratòria d’aus de l’Empordà, propera al Parc Natural del Montgrí, espai integrat al PEIN i declarat Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Les pales no són l’únic perill contra l’avifauna: també cal considerar la barrera magnètica associada a la ruta d’evacuació elèctrica, capaç d’afectar fauna sensible a alteracions geomagnètiques. A més, el projecte incidiria directament en l’hàbitat d’espècies protegides, com l’àliga cuabarrada, i la contaminació lumínica nocturna afectaria especialment els quiròpters.

En sisè lloc, l’impacte sobre el paisatge i el patrimoni serà enorme. La visual del Massís del Montgrí -principal referent identitari del Baix Ter, coronat pel seu castell i descrit per Pla com el "melic del món i el centre de l’univers"- quedaria greument alterada, contravenint les Directrius del Paisatge del Pla Territorial de les Comarques Gironines i la preservació dels itineraris paisatgístics motoritzats d’alt interès, com el de la Costa Brava. Les lleis de patrimoni també protegeixen els nuclis històrics encimbellats de gran valor, com el de Bellcaire, que tindria un aerogenerador a menys de 1.200 metres. A distàncies igualment reduïdes se situen altres Béns Culturals d’Interès Nacional, com el castell medieval i l’església romànica de Santa Maria de la Tallada, així com el Rec del Molí, que articula un paisatge agrari històric que, com la resta d’elements patrimonials esmentats, es remunta a l’Edat Mitjana.

La visual del Massís del Montgrí -principal referent identitari del Baix Ter, coronat pel seu castell i descrit per Pla com el “melic del món i el centre de l’univers”- quedaria greument alterada

Per últim -i això no el fa menys rellevant-, el projecte presenta greus deficiències jurídiques i procedimentals que vulneren el principi d’unitat d’avaluació. Aquest macroprojecte s’ha dividit en quatre expedients quan, en realitat, constitueix una única instal·lació, un fet que podria considerar-se una vulneració del procediment i del criteri d’avaluació integral. Sense caure en conjectures innecessàries, és legítim preguntar-se si aquesta fragmentació no respon a la voluntat d’eludir els requisits ambientals més estrictes que serien exigibles si es tramités com el macroparc que realment és.

Finalment, m’agradaria tancar aquest article parlant de Lluís Llach, un altre referent de la cultura catalana que, igual que Pla, fa referència a l’Empordanet -la seva terra natal- a la cançó País petit: "El meu país és tan petit / que des de dalt d’un campanar / sempre es pot veure el campanar veí". Confiem que aquestes vistes, que formen part de l’imaginari col·lectiu dels catalans, no es perdin per culpa d’uns molins gegantins i aberrants. "És així com m’agrada a mi", deia Llach; i podem afegir que és així com ens agradaria que continués aquest paisatge tan emblemàtic de l’Empordà. "Diuen que els poblets tenen por / tenen por de sentir-se sols", continua la cançó, però això ja no és cert: confio que tots junts, l’1 de desembre, defensarem l’Empordanet.

*Sebastià Villalón és membre de Defensem l'Empordanet

Subscriu-te per seguir llegint