Opinió
Gràcies, Figueres, per tot el que m’heu donat
La ciutat necessita capacitat d’acord, projectes de consens, mirades plurals i realistes sobre la Figueres que ja som i la que volem ser

Agnès Lladó amb Xavier Amiel, el dia que va ser investida alcaldessa. / BORJA BALSERA
Després d’haver comunicat que no optaré a encapçalar de nou la candidatura d’Esquerra Republicana a Figueres, he viscut uns dies intensos, plens de missatges, trucades i abraçades que m’han arribat al cor. He rebut paraules de suport que no oblidaré mai. Em quedo amb el camí recorregut: les persones, els moments compartits, la feina feta amb honestedat i la certesa que, malgrat les dificultats, hem avançat plegats.
Haver estat alcaldessa de Figueres m’ha ensenyat moltíssimes coses. Ha estat una experiència vital -no només política- que m’ha fet créixer, que m’ha sacsejat i que m’ha fet entendre encara millor la ciutat on he nascut, on he crescut i on he decidit construir el meu projecte de vida. Figueres és una ciutat complexa, diversa, plural, però sobretot és una ciutat amb un potencial immens. Un potencial que a vegades no acabem de valorar prou, potser perquè ens deixem portar per la nostàlgia, per aquella Figueres que ens va donar tantes alegries, però que ja no existeix com l’havíem conegut.
Figueres és una ciutat complexa, diversa, plural, però sobretot és una ciutat amb un potencial immens
I és precisament per això que crec que el futur passa per fer polítiques valentes, polítiques de segle XXI. La Figueres del futur ha de ser una ciutat on la gent pugui guanyar-s’hi bé la vida, on disposar d’un habitatge digne no sigui un luxe, i on tothom pugui gaudir d’uns equipaments a l’alçada de la ciutat que som. Només així evitarem perpetuar una situació d’emergència social que afecta massa famílies.
En un moment en què els discursos d’extrema dreta es posen de moda i pretenen dividir-nos, hem de respondre-hi amb més qualitat de vida, més igualtat i més dignitat. Hem de consolidar uns serveis públics realment eficients i eficaços, adaptats a les necessitats reals dels nostres veïns i veïnes. Hem de treballar perquè les rendes de la ciutadania augmentin, perquè tothom pugui accedir a una vivenda digna, i perquè Figueres sigui una ciutat còmoda, amb espais lliures, cuidats i nets. Una ciutat així és, sens dubte, una ciutat més segura. La seguretat neix de l’oportunitat, de la cohesió i del benestar col·lectiu.
Hem de consolidar uns serveis públics realment eficients i eficaços, adaptats a les necessitats reals dels nostres veïns i veïnes
I és també en aquest context que vull adreçar unes paraules als polítics figuerencs: és el moment de pensar en la ciutat i no en els vots. Vivim un temps en què és fàcil deixar-se endur per discursos extrems, per les solucions ràpides i pels titulars fàcils. Però Figueres necessita el contrari. Necessita que fem pinya, que sumem, que escoltem i que siguem valents. Necessita que siguem prou honestos per defensar el que és bo per la ciutat, encara que no sempre coincideixi amb el que és millor per obtenir més vots. Aquesta és, al meu entendre, la veritable responsabilitat pública: posar Figueres per davant de qualsevol càlcul electoral.
Una ciutat diversa requereix donar veu a tothom, escoltar totes les mirades i ser capaços de construir nous referents que inspirin. Perquè, al cap i a la fi, tots necessitem algú que ens mostri el camí.
Jo vaig entrar en política perquè el meu referent, Francesc Canet, havia decidit fer el pas quatre anys abans. La seva manera d’estar al servei del municipi va despertar en mi la voluntat d’implicar-m’hi, de treballar i apostar per la ciutat que estimo. I, en aquest trajecte, he tingut la sort de trobar-hi persones extraordinàries. Persones que han estat companyes de lluita, de feina i de vida.
Recordo amb molta estima els anys a l’oposició amb la Maria i en Jordi, on vaig aprendre que la política és, sobretot, constància i fer pinya. I el govern… El govern m’ha deixat un record profund, intens, inesborrable. Sempre dic que molta gent assegura que en política no hi ha amics. Jo puc afirmar el contrari. He trobat amics de veritat: en Jesús, l’Esther, la Maria, en Josep, en Xavier. Persones que hi han estat sempre, en els moments bons i sobretot en els més difícils, i que han fet possible continuar quan les circumstàncies pesaven.
Perquè no ens enganyem: no va ser un mandat fàcil. Dos anys de pandèmia no són una excusa, són una realitat que va transformar la vida de tothom. En aquell context, tenir al costat gent compromesa, capaç de tirar del carro malgrat la incertesa i la pressió, va ser un regal. Em sento profundament agraïda d’haver compartit aquell moment històric amb un equip valent i humà.
També he tingut el privilegi de treballar amb persones de visions polítiques diferents. I això m’ha reafirmat en una convicció: quan l’estima per Figueres és sincera, els colors polítics passen a un segon pla. Aquest és el camí que crec que la ciutat necessita: capacitat d’acord, projectes de consens, mirades plurals i realistes sobre la Figueres que ja som i la que volem ser.
Figueres continuarà trobant-me allà on faci falta, amb la mateixa estima, la mateixa convicció i les mateixes ganes de construir futur
Ara faig un pas al costat, però no pas enrere. Continuaré treballant per la ciutat i pel projecte republicà des d’on calgui. Figueres continuarà trobant-me allà on faci falta, amb la mateixa estima, la mateixa convicció i les mateixes ganes de construir futur.
Gràcies per la confiança, per l’escalf i per la complicitat. Gràcies per ajudar-me a ser millor i per permetre’m servir-vos. Continuem avançant.
Visca Figueres. Visca la República.
Subscriu-te per seguir llegint
- El castell de l'Empordà que va seduir Dalí, va acollir el comiat de solter del príncep de Mònaco i és escenari de cinema
- Creixen les incursions a les caixes de comptadors de serveis a Figueres
- CCOO demana tancar el Gran Jonquera els dies 1 i 6 de gener
- Incendi en un pis de la Pujada del Castell de Figueres
- Instal·len dues caixes radar en “punts negres” de Figueres
- A partir de quina edat un nen pot quedar-se sol a casa a Espanya? Això és el que diu la llei
- Reoberta la circulació a la Rambla de Figueres un cop controlat l'incendi
- Narcís Bardalet, forense: 'Les primeres a veure Dalí embalsamat van ser unes putes
