Cotxets: més gossos que mainada dins de la cabassa

Deixeu-me dir per començar que el contingut d’aquest article no té cap ànim de parlar sobre els animals de companyia i els seus propietaris. I, molt menys, jutjar la seva voluntat de mostrar l’estima cap a ells. Vull dir que ja m’està bé que cadascú es gasti els calés com vulgui. Dit això, vaig per feina. Darrerament, no costa gens trobar gent que passeja amunt i avall amb cotxets. En altres èpoques, no gaire llunyanes, era fàcil encertar que dins el vehicle de quatre rodes hi anava una criatura. Si qui tirava el cotxet era jove, segur que es tractava de la mare, el pare o algun tiet o tieta ben emocionats. Si, en canvi, la conducció estava en mans d’algú granat, era fàcil endevinar per la bava que s’intuïa, el paper voluntariós d’uns avis benaurats.

Fins aquí, res que no fos normal. Ara bé, i aquí ve el tema. Darrerament, m’he acostumat a trobar cotxets i cadiretes de passeig sense càrrega humana a dins. Els infants han estat substituïts per gossos. És un fet que no costa gens de trobar, per exemple, en els mercats de dissabte d’Empuriabrava o en els de diumenge de l’Escala i Roses. Sí, ho heu encertat, un hàbit que podríem vincular a l’anomenat turisme sènior, de cabells platejats, encara que de gent de casa tampoc en falta.

A les nostres mans

Ja he dit que no jutjo a ningú, perquè el judici ens l’hem de fer nosaltres mateixos com a societat. No hi ha millor realitat que aquesta per advertir que a la via pública hi ha més cotxets amb mascotes còmodament escarxofades -algunes, acabades de sortir de la perruqueria canina- que amb criatures humanes. Vull dir, ras i curt, que ens ho hem de fer mirar. Estem perdent pistonada en el relleu generacional i les administracions no troben remei per a aconseguir fer créixer la natalitat autòctona. Sense nens, sense habitatge, ja podem plegar...