Ho, ho, ho!

Ja la tornem a tenir aquí: la campanya de Nadal, que cada any s’avança una mica més. Passa que, a diferència dels dictats de les tradicions religioses, el Pare Noel i els Reis no és que vinguin en unes dates concretes i determinades; sinó que en el fons no han marxat mai. Sempre són presents, mig amagats darrere aparadors i anuncis, i es manifesten amb més intensitat el 25 de desembre i el 6 de gener.

Ara és el moment de començar a preveure sopars i dinars, els que s’associen a les festes litúrgiques —que venen marcades pel calendari i, en la majoria de vegades, per la tradició familiar de celebrar el sopar de la nit de Nadal a una casa, el dinar del dia a una altra i així anar fent — sumant-hi tota la sèrie de tiberis que es fan amb amics, colles i col·legues de feina per celebrar més o menys el mateix en els dies que no coincideixen amb els vermells de l’almanac penjat a la cuina.

De cop i volta tenim les agendes a tope: en un mes i mig hem d’encabir totes les cites possibles, no fos cas que canviéssim d’any i no ens haguéssim vist amb aquella gent que, curiosament, els mesos nadalencs o d’estiu trobem imprescindible a la nostra vida… encara que gairebé no la veiem.

"Mentrestant, entre compres, àpats i cançons, intentarem trobar el nostre petit, però valuós espai que ens permeti recordar aquells o allò que donen sentit a aquestes dates: una estona tranquil·la amb la família, la conversa pendent amb un amic o el simple plaer de desconnectar una mica del soroll general"

I de passada preparem la cartera. Perquè, malgrat que ens diuen que la inflació està continguda i que els preus no s’han apujat tant d’un any a l’altre, tothom es pregunta qui calcula els productes i les mètriques que computen a la famosa «cistella de la compra». Com pot ser que cada vegada que vaig al súper no aconsegueixi baixar, de cap manera, dels 100 euros? Tot això sense tenir en compte la renúncia a la quantitat que hem fet sobre alguns productes - que mantenen el preu però amb un pes més baix - o bé a la gamma que solíem utilitzar, optant per una categoria inferior que s’adapti millor a la nostra butxaca.

Conscienciem-nos també per començar a sentir les mateixes peces musicals de cada any: des de la Mariah Carey fins a en George Michael, passant pel Quan somrius. Tot plegat, amb l’esperança secreta que aquestes festes en pugui sortir alguna de nova que s’afegeixi a la iconografia sonora del Nadal i que, almenys durant els pròxims cinc anys, ens faci il·lusió escoltar-la quan arribin les festes… abans d’avorrir-la solemnement a causa de tanta repetició.

Mentrestant, entre compres, àpats i cançons, intentarem trobar el nostre petit, però valuós espai que ens permeti recordar aquells o allò que donen sentit a aquestes dates: una estona tranquil·la amb la família, la conversa pendent amb un amic o el simple plaer de desconnectar una mica del soroll general.