Sobre el Bulevard 32 de Figueres: fets, no insults

La carta criticada per la senyora Anna Gost no parlava “en nom de la majoria”, ni ho pretenia: exposava fets i demandes concretes. Els fets continuen sent els mateixos: precinte vigent i una ordre municipal que establia un termini d’un mes per restablir la normalitat als locals comercials i l’execució subsidiària per part de l'Ajuntament si la propietat no actuava. Cinc mesos després, la reobertura no s’ha produït. Aquesta és la qüestió.

La previsió empresarial és desitjable, però no substitueix els deures legals de conservar i reparar (comunitat/propietat) ni el deure municipal d’executar subsidiàriament allò que ha ordenat. Demanar terminis, cronograma públic i execució efectiva no és “enriquir-se”: és defensar el dret a treballar i a la reparació del dany (dany emergent, lucre cessant i interessos) quan un tancament administratiu impedeix facturar.

Les desqualificacions personals (“ovelles negres”, “odi”) no ajuden a cap solució. El que la ciutat necessita són dates, responsables i fases d’obra. Per això es manté la petició: execució subsidiària immediata, calendari públic i mesures de suport mentre duri el tancament. La resta és soroll.

En tot cas, soc un afectat que parla per ell mateix, amb respecte per qui pensi diferent, i amb fermesa en allò que és essencial: comerç obert, transparència i reparació.