Més centenaris, menys residències

Sovint veiem fotografies d’homenatges a persones centenàries. Potser el més multitudinari ha estat el que va presidir Salvador Illa la setmana passada al Palau, felicitant alguns dels més de 3.000 centenaris que viuen avui a Catalunya. Felicitats a totes aquestes persones que dibuixen un país que viu més i millor. Però darrere d’aquesta xifra admirable s’amaga un desafiament.

A l’Alt Empordà hi ha més de mig centenar de centenaris, i la xifra continuarà creixent gràcies a la millora de l’esperança de vida, de l’atenció sociosanitària i de les condicions de vida. Malgrat això, la comarca pateix un greu dèficit de places residencials per a la gent gran: només 787, entre públiques i privades. Aquesta dada ens situa a la cua de la demarcació de Girona i lluny de les necessitats reals del territori.

Cal una planificació valenta, inversió i una voluntat política ferma per evitar que la manca de places acabi derivant en un col·lapse

"Cal una planificació valenta, inversió i una voluntat política ferma per evitar que la manca de places acabi derivant en un col·lapse"

Amb prop de 35.000 persones majors de 65 anys i l’arribada imminent de les generacions del baby boom, la demanda d’equipaments per a la gent gran es dispararà. És un repte majúscul per als serveis socials i per al sistema sanitari, que hauran d’estar preparats per afrontar aquesta pressió creixent.

Celebrar els centenaris és mostrar respecte i reconeixement pel nostre patrimoni més valuós —les persones—, però també ha de servir de crit d’alerta per garantir que tots puguem envellir amb dignitat i benestar.

Cal una planificació valenta, inversió i una voluntat política ferma per evitar que la manca de places acabi derivant en un col·lapse. Aquesta és la responsabilitat que tenim avui davant la longevitat de Catalunya i, molt especialment, davant la nostra gent gran a l’Alt Empordà.