Opinió
Viure i parlar en català a Roses
Ens trobem davant d’un canvi d’hàbits lingüístics on el català està esdevenint, a poc a poc, una llengua residual

L'ús de la llengua catalana, a Roses, és en una cruïlla de camins / Santi Coll
Sempre he pensat que Roses, tot i la seva complexitat social i la influència del turisme, ha sabut trobar una forma natural de mantenir viu el català com a llengua vehicular i pròpia. Tanmateix, en els darrers anys, aquesta percepció comença a trontollar. Passejant pels carrers del centre o entrant en establiments comercials, és fàcil adonar-se que el català sovint queda en segon pla, substituït per altres parlars. Ens trobem davant d’un canvi d’hàbits lingüístics on el català està esdevenint, a poc a poc, una llengua residual.
Qui us escriu s’ha educat en un sistema d’immersió lingüística que va funcionar amb molt bons resultats. Soc una persona d’origen migrat, amb arrels empordaneses, i el català m’ha acompanyat al llarg de la meva infància i joventut. Certament, em preocupa veure com una llengua que ha estat —i hauria de continuar sent— constructora de convivència, ha entrat en una situació crítica i fins i tot instrument de confrontació.
Més enllà de l'escola
L’escola continua sent un dels pocs espais on el català manté una presència clara, però cal que aquesta presència es traslladi també a l’espai públic, als mitjans locals, a les activitats culturals i, sobretot, a les relacions quotidianes. I això només serà possible si es fa des de la consciència social i el compromís col·lectiu, implicant-hi tots els agents socials: administracions, comerç, entitats i ciutadania.
No crec que la solució passi per mesures cosmètiques o per la teatralització de la llengua, com em fa la sensació que fan municipis com Figueres amb la retolació multilingüe. El repte és molt més profund: es tracta de fer del català una llengua útil, pròpia i compartida per tothom que viu a Roses. Perquè el català continuï sent una llengua viva al nostre poble, cal molt més que bones intencions. Necessitem canviar el xip per fer que Roses bategui en català i no és només responsabilitat de les institucions o de l’escola: és responsabilitat de tothom. De tu, de mi, de tots. Com diu un proverbi àrab: la tribu educa.
- CCOO demana tancar el Gran Jonquera els dies 1 i 6 de gener
- Figueres implantarà una àrea verda d'aparcament al barri del Ral·li Sud
- El Far d’Amazon (no d’Empordà)
- A partir de quina edat un nen pot quedar-se sol a casa a Espanya? Això és el que diu la llei
- Precarietat i invisibilitat: alerten del nou mapa de la prostitució a l’Alt Empordà
- Les imatges de la Mitja de Figueres
- Anna Palou, nova directora mèdica de l’Hospital de Figueres
- Expulsen de l'Estat dos agressors sexuals i un narcotraficant que complien condemna a la presó de Figueres
