Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Roses

Viure i parlar en català a Roses

Ens trobem davant d’un canvi d’hàbits lingüístics on el català està esdevenint, a poc a poc, una llengua residual

L'ús de la llengua catalana, a Roses, és en una cruïlla de camins

L'ús de la llengua catalana, a Roses, és en una cruïlla de camins / Santi Coll

Sempre he pensat que Roses, tot i la seva complexitat social i la influència del turisme, ha sabut trobar una forma natural de mantenir viu el català com a llengua vehicular i pròpia. Tanmateix, en els darrers anys, aquesta percepció comença a trontollar. Passejant pels carrers del centre o entrant en establiments comercials, és fàcil adonar-se que el català sovint queda en segon pla, substituït per altres parlars. Ens trobem davant d’un canvi d’hàbits lingüístics on el català està esdevenint, a poc a poc, una llengua residual.

Qui us escriu s’ha educat en un sistema d’immersió lingüística que va funcionar amb molt bons resultats. Soc una persona d’origen migrat, amb arrels empordaneses, i el català m’ha acompanyat al llarg de la meva infància i joventut. Certament, em preocupa veure com una llengua que ha estat —i hauria de continuar sent— constructora de convivència, ha entrat en una situació crítica i fins i tot instrument de confrontació.

Més enllà de l'escola

L’escola continua sent un dels pocs espais on el català manté una presència clara, però cal que aquesta presència es traslladi també a l’espai públic, als mitjans locals, a les activitats culturals i, sobretot, a les relacions quotidianes. I això només serà possible si es fa des de la consciència social i el compromís col·lectiu, implicant-hi tots els agents socials: administracions, comerç, entitats i ciutadania.

No crec que la solució passi per mesures cosmètiques o per la teatralització de la llengua, com em fa la sensació que fan municipis com Figueres amb la retolació multilingüe. El repte és molt més profund: es tracta de fer del català una llengua útil, pròpia i compartida per tothom que viu a Roses. Perquè el català continuï sent una llengua viva al nostre poble, cal molt més que bones intencions. Necessitem canviar el xip per fer que Roses bategui en català i no és només responsabilitat de les institucions o de l’escola: és responsabilitat de tothom. De tu, de mi, de tots. Com diu un proverbi àrab: la tribu educa.

Tracking Pixel Contents