Opinió
Conviure sobre l'asfalt
Les carreteres no són només vies per circular, sinó espais on es mesuren el ritme, la impaciència i el respecte
Imatge d'arxiu d'uns ciclistes a la carretera. / Santi Coll
Vivim en un dilema recurrent. Conductors o ciclistes. Automòbils o bicicletes. Com han de conviure a la carretera, més enllà de normatives i sentit comú? No pretenc enfangar-me en un vell debat, però m’és impossible no pensar-hi.
Fa uns dies vaig anar en autobús fins a Cadaqués. A la carretera, serpentejant entre revolts, vaig tornar a veure la difícil convivència entre automòbils —de mides diverses— i ciclistes, compartint un espai massa estret per a tothom.
Com a antic cicloturista, sé el valor d’aquell metre i mig que marca el codi de circulació. És la diferència entre sentir un buf d’aire o un retrovisor al colze. Com a conductor, també entenc la sensació de quedar atrapat darrere un grup de ciclistes. I com a ciutadà, em pregunto si no hauríem de trobar un punt mitjà, alguna cosa que ens permeti conviure sense por.
"Vivim en un dilema recurrent. Conductors o ciclistes. Automòbils o bicicletes. Com han de conviure a la carretera, més enllà de normatives i sentit comú?"
Les dades, però, són fredes i crues: més de 12.000 ciclistes accidentats i més d’un centenar de morts a les carreteres catalanes des del 2010, molts en vies com la de Roses a Cadaqués, sense voral ni carril segur. Darrere d’aquestes xifres, altres tantes històries que no sempre surten a les notícies. És fàcil assenyalar culpables: els conductors impacients, els grups nombrosos, les administracions que no planifiquen. Però la realitat és més complexa.
Les carreteres no són només vies per circular, sinó espais on es mesuren el ritme, la impaciència i el respecte. I és allà, en aquell metre i mig que ens separa, on es juga bona part de la nostra humanitat.
No sé si deixarem mai de viure en aquest dilema. Però potser és bo que hi sigui: ens recorda que el perill no rau tant a infringir les normes com en oblidar que compartim el mateix camí.
- El castell de l'Empordà que va seduir Dalí, va acollir el comiat de solter del príncep de Mònaco i és escenari de cinema
- Una morta en un un xoc frontal entre un turisme i una furgoneta a l'N-II a Biure
- Una granja de l’Empordà que produeix llet per a Cacaolat aposta per la robotització: “No volia ser un esclau com el meu pare”
- Un individu molesta i agredeix verbalment passatgers en un tren entre Figueres i Barcelona: “La gent estava atemorida”
- Crim de Bellcaire: la víctima va fingir que era morta per evitar que la parella l'acabés matant
- Busquen figurants per una sèrie sobre El Bulli i Ferran Adrià que s'està rodant a l'Empordà
- Sis artistes i l'amic absent es retroben a Peralada
- Robe Iniesta. Del poder de l'art
