Quan un nòrdic entén més Catalunya que molts catalans

Hola, Pere,

Et dic que estic molt content amb l’escrit que he llegit. Tens tota la raó. En lloc de paraules, necessitem accions, no polítiques que no produeixin res. Com has dit, Catalunya va néixer, créixer i desenvolupar-se gràcies a la diligència i la perseverança de la seva gent. Aquest país no va néixer sense sacrificis. Tothom ho ha experimentat. Aquest és un bon país, la vida del qual val la pena defensar.

Catalunya és només una part d’Espanya. Espanya és només una part d’Europa. Europa és només un continent del món. La teva descripció de Catalunya s’adapta a tot el món. Una vegada més, el món està en perill. El canvi climàtic comporta fenòmens meteorològics excepcionals, als quals haurem d’acostumar-nos cada vegada més sovint en els anys vinents.

Una revolució gairebé igual de gran s’està produint en el camp polític mundial. La democràcia s’enfronta potser al repte més gran des de la Segona Guerra Mundial. En les nostres societats democràtiques, la divisió està augmentant i els extremistes estan entrant ràpidament en la presa de decisions polítiques. Només podem endevinar-ne els efectes.

La classe mitjana, treballadora i honesta, és la que més pateix per tot això. Els estrats més baixos de la societat viuen àmpliament dels beneficis. També tenen la taxa de natalitat més alta. Segons les previsions oficials de la UE, ja el 2050 al voltant del 50% de la població europea serà musulmana. També tindran poder polític a tots els països.

Els grans països autoritaris estan augmentant la seva influència a tot arreu. Aviat, gairebé tota la fabricació industrial s’haurà traslladat a la Xina. Per permetre la seva producció industrial, la Xina és un gran comprador de matèries primeres de tot el món. Posseeix, per exemple, més del 80% de la producció mundial de metalls preciosos estratègics. Aquests metalls sempre són necessaris, per exemple, per a la fabricació d’electrònica.

La Xina també ha reforçat enormement el seu poder militar i armament en els últims anys. És un estat comunista autoritari, amb disciplina i ordre, però sense llibertat d’opinió.

Els Estats Units continuen sent una superpotència, però no el que solien ser. Sempre hem estat acostumats a confiar en la seva democràcia constitucional, però això també ha canviat. Trump opera constantment al límit superior dels seus propis poders i fins i tot més enllà. La llibertat d’expressió s’ha debilitat. La participació en la cooperació internacional s’ha ensorrat. Els Estats Units estan fortament en el camí cap a una societat autoritària.

Àfrica i Amèrica Llatina no podran desenvolupar-se al nivell d’Occident. Estan governades per caps d’estat elegits a través d’eleccions fraudulentes, corrupció o revolucions. La gent voldria gaudir i elevar el seu nivell de vida, però no hi ha oportunitats per fer-ho.

Només queda Europa. Fins a cert punt, també hi incloem Austràlia i el Canadà. La gent de tots els continents enveja Europa. Voldrien viure una vida com la nostra. Tenim un llarg patrimoni cultural. Tenim la llibertat de pensar, parlar i moure’ns. Tenim un sistema de seguretat social que funciona bé i és accessible per a gairebé tothom. Tenim sistemes de pensions que funcionen bé. És segur estar i viure aquí.

Aprofitem aquest avantatge. Ara hem de començar a lluitar amb determinació per millorar la nostra pròpia qualitat de vida. En lloc de paraules, necessitem acció. A llarg termini, només a través de la democràcia podem assegurar el benestar real. Els règims dictatorials sempre s’enfonsen amb el temps.

Assegurem-nos que no degenerem pel nostre propi bé. Fem la nostra feina amb dignitat. Fem exactament el que vas escriure als catalans.