Quan anàvem a l’institut

Per la gent de la meva generació, no sé si boomers, generació X o el que sigui, el record de quan anàvem a l’Institut encara es manté viu. Han passat molts anys, però en aquella època només n’hi havia dos a Figueres més la Formació Professional, un a Roses, i poca cosa més. De llavors ençà, moltes coses han canviat entre les que cal comptar el creixement de Figueres i comarca, la diversitat de la població, així com l’aparició necessària de més centres educatius de primària i secundària.

Hom té la sensació, sempre, que qualsevol temps passat fou millor i que a través d’una boirosa nostàlgia, mal entesa, l’arcàdia feliç de la nostra vida és aquella que ja hem viscut i idealitzat independentment de com va ser en realitat o com creiem que va ser. És lògic pensar així, especialment perquè com cantava Serrat, quan mires enrere només veus el camí que no has de tornar a trepitjar.

Una peça clau del sistema educatiu són, lògicament, els professors —sé que la terminologia actual és docents però jo pertanyo al pla antic— i les professores que s’enfronten cada dia al repte d’ensenyar conceptes, formes i valors. No és fàcil, tampoc ho era temps enrere, i sospito que continuarà sent difícil.

"Fa pocs dies, acomiadàvem a una professora de la vella escola, recta, eficient, amable i divertida: l’Adela Garrido Deulofeu"

El professorat no només aporta coneixements i avaluació d'aquests, sinó també valors i maneres de conduir-se més enllà d’una adolescència que et destarota durant uns anys clau. Fa pocs dies, acomiadàvem a una professora de la vella escola, recta, eficient, amable i divertida: l’Adela Garrido Deulofeu.

L’Adela Garrido va ser la meva professora de francès al Deulofeu; també exercí al Muntaner i tothom que fou alumne seu en guarda un bon record. Era estricta, però ens va saber transmetre certs valors que anaven més enllà de la matèria.

La meva generació va tenir molta sort en molts aspectes, i un d’ells va ser comptar amb un professorat amb gent com l’Adela Garrido o en Manolo Gallego, professor de literatura espanyola i també traspassat, cosa que ens fa recordar amb certa enyorança quan anàvem a l’Institut.