Sant Pere de Rodes i el patrimoni de l'Alt Empordà

"Si Sant Pere de Rodes hagués tingut vida monàstica sempre, estaria al mateix nivell que Montserrat o Poblet". La frase és de l’escriptor Jaume Clotet en una entrevista de Cristina Vilà Bartis aquesta setmana a l’EMPORDÀ dins la gira de promoció de la seva nova novel·la, La calavera de l’apòstol. El relat té el monestir de Sant Pere de Rodes com un dels seus escenaris i, si bé, com diu Clotet, és cert que raons històriques fan que l’espectacular enclavament de la serra de Verdera no tingui la rellevància religiosa de Montserrat o Poblet. Però, així i tot, és molt (massa) poc visitat i conegut fora de l’Empordà. Per què? Per falta d’atractiu o per falta de promoció? M’inclino per la segona opció.

Un monestir amb molta història i llegendes associades, en ple parc natural del Cap de Creus i amb vistes privilegiades sobre el golf de Lleó i el nord de la Costa Brava, hauria de ser un reclam molt més potent per a visitants, turistes, escoles...

Gestionat per la Generalitat, a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Sant Pere de Rodes hauria de tenir molt més a l’abast fer un salt en la seva promoció de portes enfora. Més fàcil, per exemple, que el castell de Sant Ferran de Figueres, condicionat per una gestió on el ministeri de Defensa porta la veu cantant. Que tampoc hauria de ser cap excusa. Ni el castell de Sant Ferran, ni el monestir de Sant Pere de Rodes, ni la Mina Canta de la Vajol, ni Requesens, ni Quermançó, ni el Castell de la Trinitat de Roses... Cap d’aquests espais no té encara el ressò que mereix.

VÍDEO | Endinsa't a la “ressuscitada” mina Canta de la Vajol

El nombrós patrimoni històric altempordanès hauria de tenir més ressò de portes enfora i això, com bé sap tothom que ha estat en política, no passarà per iniciativa de gent que ocupa despatxos llunyans. Només passarà per la feina i la tossuderia dels d’aquí.