Anar a comprar a mercat: un acte de romanticisme?

El primer dissabte d’octubre, la Rambla de Figueres vibrava fort amb la segona edició del Fòrum Gastronòmic Ciutat de Figueres. L’interès que desperta la gastronomia, i concretament l’empordanesa, és certament notable. Veure cuinar en directe els grans noms de la nostra comarca, alguns d’ells reconeguts internacionalment, desperta molt interès. I no només dels empordanesos, em consta que va venir-hi gent de Sabadell, de Girona o de Vic. 

Les imatges dels millors moments del Fòrum Gastronòmic de Figueres 2025

Veure Galeria

A pocs metres se celebrava, com cada dissabte, el mercat a l’aire lliure a la plaça del Gra i a la plaça Catalunya de la vila. Un fet que el cuiner rossinc Mateu Casañas, posava en gran valor des de l’escenari estant. Sense els productors no hi ha cuina, ho té molt clar.  

A plaça aparentment tot rutllava: la gent comprava, les parades venien i tots érem feliços i menjàvem anissos. Però el cert és que les coses a vegades no són allò que semblen. Així que fa uns dies vaig decidir fer quelcom que em rondava pel cap fa temps: anar a parlar amb alguns dels implicats. M’agradaria fer-los-en cinc cèntims. 

Per una banda tenim les clientes i clients de la comarca, que no de Figueres, que tenen la sensació que cada dia és més feixuc trobar aparcament. Des que van canviar la zona taronja per la blava és missió impossible. I, és clar, es pot aparcar al Parking de sota la plaça Catalunya diran. Però què me’n diuen de parar 5 minuts per carregar un moment? Ja els ho diré jo: 200 euros de multa. Potser que en comptes de bosses regalem carrets de compra a la gent, perquè si han d’anar fins on han pogut aparcar el cotxe, pobre gent se’ns desllomarà. Els parlaré del cas concret d’una veïna de Garriguella. Fa més de 10 anys que va venir a viure a l’Empordà, cada dijous té per costum anar a Figueres a comprar a mercat, també aprofita per comprar peix a una de les peixateries de la plaça Catalunya, i llegum i fruits secs a la del Gra. Darrerament se li fa molt pesat, i ja ha hagut de pagar una multa perquè no fa massa, mentre ella s’esperava al cotxe, el seu marit va anar a recollir una caixa de verdura i fruita que pesava mil dimonis. Explica que un agent se li va acostar i li va dir? “Qué sepa que le acabamos de poner 200€ de multa”. El to, Déu-n’hi- do, no troben? El cas és que aquest fet, i d’altres dificultats pel que fa als serveis de la comarca, estan fent replantejar-se si fer-se grans aquí els és viable. Molt trist, trobo. 

El cas és que d’altres usuaris directament han deixat d’anar-hi per la dificultat que aquesta veïna planteja. 

Jo continuo insistint, no entenc una altra manera de comprar que no sigui anar a mercat cada setmana. Però em passa com a elles, he de donar voltes, i més voltes, i després carregar com una burra perquè aturar-me un moment a carregar em podria suposar una sanció grossa.  

Anar a plaça és un acte inspirador, a part de garantir que a casa mengem fresc i de temporada. De proximitat, no sempre, també cal dir-ho. M’agradaria trobar-ne més de parades amb producte collit a prop. Sóc aquella clienta pesada que sempre pregunta “això és vostre?”. M’agrada, des de sempre, i ho faig per principis, comprar a la pagesia. Ara que els fills han marxat a estudiar fora, em diuen com enyoren el gust dels productes de l’horta empordanesa, i és que quan és collit aquí el sabor és imbatible.  

Parlem de pagesia? He pogut parlar amb alguns dels que venen a mercat i no són massa optimistes. També tenen suggerències a fer, seria bo escoltar-les.  

Per una banda tenim una declaració d’un paradista de pagès a qui compro sovint que no vol dir el seu nom per motius que no venen al cas. Quan li preguntem pel futur del mercat la resposta és contundent: No li veu futur. El motiu principal segons ell són els horaris, la gent treballa i no poden venir a comprar, també hi veu el problema de l’oferta comercial, diu que els supera. Per ell el mercat passarà a ser “un símbol de nostàlgia”, un espai bonic i prou. L’altre gran problema que té el comerç en general segons ell és l’aparcament, “s’han anat retirant places d’aparcament de tal manera que al final només podrem comptar amb la clientela gran que té temps de passejar i aparcar ben lluny”.

Parlem després amb l’Enriqueta Prats de la parada “Els quatre vents” de Vilafant, que són productors. És una de les parades més antigues del mercat, fa més de 50 anys que hi venen. Comenta que el problema de l’aparcament ha fet que alguns clients li diguin que sentint-ho molt no tornaran més. No volen haver de passar el viacrucis de donar voltes i més voltes o jugar-se-la a ser sancionats. També comenta que cal ser més polits entre tots, entoma una corresponsabilitat de tots els venedors. Opina que el mercat és massa brut i desendreçat. 

Després m’aturo a parlar amb en Jordi Joan de Can Banasta, de Llers. Ell i el pare posen parada de maig a octubre a la plaça del Gra. Creu que cal defensar més el productor i el producte empordanès. És partidari de diferenciar el producte que ve de fora del de casa. “Que per exemple, la gent que ve a comprar sàpiga que la mongeta que compra és cent per cent de Vilabertan” proposa. 

Parlem amb una de les propietàries de la parada de fruits secs i llaminadures Brugués Pomés. La primera, sinó la segona, parada més antiga del mercat. A punt de jubilar-se, troba que el mercat ha anat a menys els darrers anys, i que cada vegada val menys la pena l’esforç de muntar-hi parada. Per ella els mercats donen molta vida, són un punt de trobada i mostren molt bé el caràcter d’una ciutat. Comparant-los amb els supermercats defensa que “el tracte és més proper i i el producte molt més fresc i de proximitat” En el seu cas, ella renova el gènere cada setmana. Els seus avis, que eren pagesos, ho venien tot de la seva horta, comenta. 

El problema més gros segons ella és també l’aparcament. Diu que miren massa prim “encara que sigui la persona dins el cotxe els multen igualment” i afegeix “A la gent gran la limites molt i sinó són de Figueres, els dels pobles ja no poden gairebé venir-hi”. 

Respecte l’abandonament d’alguns negocis, que han decidit plegar, argumenta que és un peix que es mossega la cua: “si no hi ha aparcament la gent no ve, cada vegada hi ha menys gent a mercat i la gent jove porta un altre ritme, prioritzen el temps”.

Ja veuen, quin panorama. Potser que hi fem alguna cosa, no troben?  

Els mercats no seran per sempre si no els defensem entre tots cada dia. 

Com deia una venedora de peix de Cadis l’altre dia a Instagram: “Si un marinero no gana, no puede llamar al pintor”.

Subscriu-te per seguir llegint