El mossèn i la transhumància

Fa pocs dies moria a l’edat de 92 anys qui va ser mossèn (i rector) de la parròquia de Roses durant 35 anys, en Joan Riu Ferrer. No vaig tenir el plaer de conèixer-lo personalment, però, pel que vaig saber farà un any, quan feia una recerca sobre transhumància entre la Vall de Ribes i cap de Creus, va deixar molt bons records. I el que voldria rescatar d’aquests records és una part poc coneguda i obviada de les cròniques que s’han fet. I és el seu lloc de naixement i per què va acabar Joan Riu a Roses. El motiu de néixer a Sant Tomàs de Fluvià l’any 1933, va ser fruit de la transhumància amb la qual s’ocupava el seu pare, Patllari Riu Noguer, fill de Pardines, nascut el 1902 a cal Jepet (casa encara dempeus de la saga Riu). Anant i venint amb el bestiar allà enllà, com deien abans els pastors, i fent parada i fonda a Sant Tomàs de Fluvià, un dia d’esbarjo dels pocs que tenien els pastors, en un dia de ball, va conèixer la seva dona amb la qual, finalment, s’hi va casar. Els anys 30 del segle passat, van ser anys de transhumància per excel·lència a Pardines, el poble que més estadants va donar als masos del cap de Creus i de Roses en concret, en ser un dels indrets predilectes de pas dels camins ramaders, cap al cap Norfeu i Portlligat i també cap a l’Alt Empordà. Un fet, per cert, poc valorat a Roses.

"Fa pocs dies moria a l’edat de 92 anys qui va ser mossèn (i rector) de la parròquia de Roses durant 35 anys, en Joan Riu Ferrer. No vaig tenir el plaer de conèixer-lo personalment, però, pel que vaig sabe,r va deixar molt bons records"

També per una altra raó i és que entre 1916 (l’any de la revolta dels pastors) i l’any 1956 (l’any de la fred), és el període cim de la transhumància ovina i de cabrum per aquestes contrades i també aquí, travessant el Pení.

Però tornant al pare de Joan Riu, en Patllari, fill d’una família amb sis germans, de cal Jepet, on encara podem trobar Antònia Riu Soler, vaig tenir oportunitat de conèixer una de les seves germanes, Margarita Riu Noguer, la ferrera, dona del ferrer del poble (mort fa poc, i gran ferrer i persona). Però no és l’únic cas el de Joan Riu, també tenim uns altres fills de Roses de pare nascut a la Vall de Ribes, a Ventolà, amb familiars ja extints a Pardines, qui va ser alcalde de Roses i comandant de la base militar del Pení, Joan Subirà, i entre altres, doncs, són més germans, a na Trini Subirà, que, per cert, es va casar amb un enginyer civil nord-americà de la base del Pení, i ja vídua, passats els anys, ha tornat a viure a Roses.