Jenny Hollan ja viu aquí

La casualitat va voler que m’assegués a prop d’Àngel Burgas a l’estrena d’Una peça de Jenny Hollan. Mentre seguia l’excel·lent representació de La Funcional Teatre, a cua d’ull escrutava la seva cara, buscant-hi l’emoció d’algú que veu, més de vint anys després d’haver-la escrita, com els seus personatges prenen vida al Casino Menestral Figuerenc. Em quedo amb el seu aplaudiment —possiblement un dels primers— i amb el gest contingut d’un autor que sap que aquell moment tanca un cicle llarg.

"'Una peça de Jenny Hollan' parla de l’art i la vida, dels límits entre la creació i la intimitat. Jenny és una artista que converteix la pròpia existència —i la dels altres— en matèria estètica"

No és casual que la companyia sigui La Funcional Teatre, que celebra 35 anys de trajectòria. Comparteix amb Burgas arrel empordanesa i la voluntat d’explorar la condició humana sense filtres. Abans, grups com Tarima de Joc o Teatre de l’Eclipsi ja havien estrenat obres seves, però aquesta és especial: té l’alè de les coses que arriben quan toca, ni abans ni després.

Una peça de Jenny Hollan parla de l’art i la vida, dels límits entre la creació i la intimitat. Jenny és una artista que converteix la pròpia existència —i la dels altres— en matèria estètica. Viu al marge de la moral comuna, però cerca desesperadament la bellesa. Burgas la concep com una figura incòmoda i fascinant, d’aquelles que ens fan dubtar si les estimem o les rebutgem. «De la sordidesa de la vida en pot sortir art, bellesa», explicava a EMPORDÀ.

El director, Josep Maria Cortada, ha llegit amb intel·ligència una obra que parla d’aquesta societat que s’exhibeix constantment. La Funcional hi aporta sensibilitat i ofici. Veure Burgas emocionat era com veure’l dins de la seva pròpia obra. Ha valgut la pena esperar vint anys perquè Jenny Hollan, a partir d’ara, ja viu entre nosaltres.