Altres negocis

Em sorprèn la quantitat de perruqueries d’homes que hi ha obertes a tot arreu, no sé si us hi heu fixat. A més, són establiments de nova obertura, molt ben decorats, ben situats, amb un únic empleat malgrat les dimensions i, el més curiós, sempre que hi passo no hi ha clients.

M’hi he fixat arran d’una tertúlia radiofònica on un comentarista parlava de la presumpta existència d’una xarxa que invertia en negocis similars, aprofitant la facilitat de simular facturacions inexistents i així posar en circulació diners de dubtosa procedència.

El meu perruquer de capçalera, totalment aliè al tema, em comentava que no entenia com podien mantenir-se obertes si ell, que fa molts anys que treballa sol i té la majoria d’hores reservades, després de descomptar materials, lloguer, despeses, impostos, consums i complir normatives, amb prou feines li quedava un sou digne.

Tot plegat encaixa amb la revolta que ja fa temps que es viu en algunes localitats com Tossa de Mar o Lloret de Mar i, ara també, Figueres, que volen vetar l’obertura de negocis que, segons han manifestat, no donen bona imatge.

"Tal com es comentava a la ràdio, fora bo inspeccionar si la facturació d’aquests negocis és adient, si es compleixen els horaris, si els empleats estan assegurats, si disposen de tots els permisos, les assegurances i les declaracions d’impostos"

No vull pas dir que el consistori no tingui raó, sobretot amb els de cànnabis, però no em sembla adient que vetin els negocis segons la seva activitat, ja que tan honrós pot ser un centre d’estètica de manicura, com un dentista, o un venedor de fundes de mòbil com un d’electrodomèstics. Crec que seria interessant saber com s’ho fan per mantenir-se vius quan la resta de botigues de tota la vida tanquen i les grans firmes marxen. Més enllà de seleccionar el tipus de negoci, caldria que les autoritats fessin complir les lleis.

Tal com es comentava a la ràdio, fora bo inspeccionar si la facturació d’aquests negocis és adient, si es compleixen els horaris, si els empleats estan assegurats, si disposen de tots els permisos, les assegurances i les declaracions d’impostos. Que els locals compleixin les normatives de seguretat, accessibilitat i higiene, i que paguin els lloguers puntualment i en la quantia corresponent.

En definitiva, que juguin a la mateixa lliga que aquells que, després de dècades i generacions, han de tancar perquè, precisament, no arriben a complir amb tot això i que, com el meu perruquer, no entenen com s’ho fan. Més que prohibir tipologies de negocis, el que cal és equiparar les oportunitats i evitar que, a poc a poc, les ciutats quedin buides de negocis familiars.