No tot pot ser prioritat

El passat ple el Govern va anunciar a bombo i plateret, aprofitant que aprovaven el Protocol per actuar davant d'ocupacions en els supòsits de delicte lleu d'usurpació dels béns immobles, que crearien l’Oficina Antiocupacions. Davant aquest anunci inesperat nosaltres vam posar en relleu que a partir d’ara, a Figueres, tindríem Oficina Antiocupacions, però, paradoxalment, no tindrem Oficina Local d’Habitatge.

En aquest punt, l’alcalde va tornar a tirar subterfugis, dient que no es tenen competències completes sobre habitatge, que la Generalitat també ha de fer el seu paper i d’altres divagacions per intentar fugir d’estudi i no dir clarament el que és un escàndol: Figueres (aquest govern) prefereix apostar per una Oficina Antiocupacions per davant d’una Oficina Local d’Habitatge. O el que és el mateix, fa un pas més en decidir governar i posar els recursos de l’Ajuntament per uns pocs (la gent que pateix ocupacions) deixant, a la vegada, oblidades a la majoria de persones que viuen a Figueres (els que tenen problemes amb l’Habitatge).

Perquè com vam comentar en el plenari, tot és un tema de prioritats i tenir clar per qui es prenen les decisions quan es prenen. No cal que els posi un seguit de dades sobre la taula per dir-los que és un clar exercici de propaganda per acontentar els seus i veure el que és una obvietat: hi ha gent que pateix ocupacions, és clar que sí, i per aquests casos hi ha la legislació vigent i s’aprovava el protocol per definir com s’ha d’actuar en aquests casos; però a l’altra banda hi ha una immensa part de la població (només cal parlar amb veïns o veïnes, immobiliàries, entrar a portals immobiliaris...) que es troba amb un greu problema d’habitatge. I les institucions, i aquest govern en especial, els està deixant oblidats i sense cap actuació per intentar pal·liar els efectes d’un mercat criminal que condemna a la població en aquest (i tants d’altres) tema.

Perquè cal dir-ho ben alt i clar, cosa que l'alcalde va evitar fer, i per això va sortir per la tangent: el govern té les mateixes competències per decidir posar una oficina local d'habitatge que per posar una oficina d'antiocupació. De fet, té les mateixes (si no menys) competències en l'àmbit de l'ocupació que de l'habitatge. Per tant, quan se'n crea una i no una altra és únicament per una qüestió de prioritats i de voluntat política: resoldre una problemàtica d’uns pocs per davant d’una que afecta molts.

I és aquí on repetiré una realitat que li he dit en més d’una ocasió a l’alcalde: no tot poden ser prioritats. Perquè, per desgràcia, els recursos i el temps són elements limitats i no es pot apostar per tot, s’han de prendre decisions (d’això va la política!). Quan s’escull fer una Oficina Antiocupacions no s’està apostant per posar els recursos per l’Oficina Local d’Habitatge i, per tant, es passa per davant donar suport (comptant amb el que ja tenen) a les persones que pateixen ocupacions a tota la gent que pateix greus problemes d’Habitatge. Veiem una vegada més per qui i per què s’està governant i com es dona l’esquena als problemes que afecta la majoria dels nostres veïns i veïnes.

A més, penso que aquest tipus d’anuncis fan un mal servei a la convivència sobredimensionant un tema (les ocupacions) que, tot i haver-hi casos, no es pot ni comparar en magnitud al problema que existeix amb l’Habitatge. És seguir construint un relat fictici i alimentant unes percepcions que no s’adiuen amb la realitat (només el 0,05% dels habitatges està ocupat, segons xifres del Ministeri de l’Interior).

Com sempre li dic a l’acalde, les prioritats se solen veure molt clares i són evidents. Per tant, mentre segueixi afirmant que l’habitatge és una prioritat per ell però, per contra, no faci cap actuació al respecte, no només estarà negligint i descuidant un tema cabdal, sinó que estarà sent deshonest dient que l’habitatge és una de les prioritats de la seva acció política.