Incidents a aigües menors

Aquest article podria opinar sobre si la nova estació ha de suplir la vella. Sobre si la Sala Edison és una oportunitat o un motiu d’especulació. O sobre si el model de comerç a Figueres té futur. Però la meva mandra intel·lectual combinada amb aquest canvi de temps que em deu baixar les defenses, m’arrossega a deixar aquells temes per a articulistes més lúcids i punyents, dedicant la columna a un fet de gran importància que ha passat gairebé desapercebut: s’ha tancat la temporada de la piscina exterior de Figueres. I com que un dels meus principis clàssics preferits és el que afirma «les notes a final de curs», trobo que és una bona ocasió per a escriure sobre la qüestió.

A veure, a una piscina d’estiu, allò que se li demana és que les instal·lacions siguin correctes, l’aigua a la temperatura adequada (aquí podríem discutir) i una ocupació que no sigui tan desmesurada que n’impedeixi el gaudi. Condicions totes elles que en principi s’han complert i per les quals ens hem de felicitar.

"Figueres ha sortit indemne del repte viral de l’estiu, la penúltima astracanada de les xarxes, consistent a defecar a les piscines públiques i que ha afectat a centenars de piscines a tot l’Estat"

El que no sé com interpretar és que s’hagin produït al llarg de la temporada catorze incidències i que en tres ocasions s’hagi hagut de demanar el reforç de la Guàrdia Urbana per a resoldre-les. Com a mínim, i a diferència dels anys anteriors, no s’ha hagut d’expulsar ningú i semblaria que s’han erradicat les pràctiques de consumir drogues, begudes alcohòliques, barallar-se o faltar el respecte al personal entre bany i bany. Gens malament si donem per bo que hem arribat a un punt que, quan no hi ha destrosses, ja ens donem per satisfets.

I el més important; Figueres ha sortit indemne del repte viral de l’estiu, la penúltima astracanada de les xarxes, consistent a defecar a les piscines públiques i que ha afectat a centenars de piscines a tot l’Estat. Ho afirmo sense saber-ho, perquè no se n’ha parlat, però, sigui com sigui, no ens hem vist obligats a tancar el nostre refugi climàtic per a sanejar-lo i potabilitzar-lo.

Tampoc consten dades dels banyistes que s’hi han fet aigües menors a dintre per la mandra d’anar als lavabos o per pura insolidaritat, temptant la sort de viure en les seves pròpies carns la resposta definitiva al dubte de saber si quan pixes a dintre d’una piscina pública el rajolí et surt de color i ets automàticament detectat per tota la gent del teu voltant i pel socorrista abans de ser expulsat del recinte.

Per sort això no passa a la mar, medi natural on la gent fa les seves necessitats sense haver de patir per res més que per les onades i en el que una altra llegenda urbana afirma que una pixaradeta a sobre de la picada inclús és considerat com un bon antídot contra les meduses.