I si deportéssim turistes?

Vade retro!!, «que no cunda el panico». S’ha fet recurrent aquestes darreres setmanes, fer acudits, mems a les xarxes, declaracions iròniques de polítics, etc. sobre la proposta (ocurrència) feta per l’extrema dreta de Vox, de deportar 8 milions d’immigrants. Com si fossin una amenaça. Posats, podríem fer un símil o una ocurrència similar, però de més volada, i si proposéssim deportar part dels 100 milions de turistes que s’espera «visitin» Espanya enguany?

Al cap i la fi, a alguns indrets l’amenaça ja és real, doncs hi ha viles i ciutats, on per cada autòcton hi ha 20, 30 o 40 turistes. El cas de Barcelona comença a ser vox populi, però el cas de Mallorca o Eivissa, és ja insostenible (73 turistes per habitant a Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca). I no perquè els treballadors hagin de viure en rulots o campers, atès que no es poden permetre viure i pagar els lloguers de les localitats on treballen, sinó perquè la paciència dels locals, dels que viuen tot l’any, està ja al límit. Òbviament cap local es planteja deixar el lloc on ha nascut o viscut tota la vida, per tant, la metxa està encesa.

Per altra banda, no es vol reconèixer que a més turisme de masses, més necessitat de ma d’obra barata, poc qualificada, que per més que la vulguem edulcorar i potser en algun indret sigui una excepció, el més habitual es tirar d’immigració per atendre aquesta allau de clientela. Que aquesta immigració sigui legal o il·legal, seria el menor dels problemes si ens posem a gratar. Seria un bumerang. Quin percentatge d’immigració està contractat amb ets i uts, amb drets laborals vaja, susceptible de passar una inspecció laboral i sortir indemne al gruix de municipis turístics gironins? Segurament tindríem moltes sorpreses.

Fa temps es parla, anys! de que ens interessa més la qualitat que la quantitat, que volem un turisme sostenible, que si l’excel·lència per aquí i per allà, que si les bones pràctiques, que si premis als millors establiments...

Tot això està molt bé en alguns indrets, però no és la realitat. També s’afirma i fa temps, que no podem créixer més, que interessa fer-ho millor, amb millors serveis, amb un turisme desestacionalitzat, amb treballadors més qualificats i tot l’any. Tot això està molt be, però la inèrcia i la bola de neu es segueix fent més grossa. Algun analista diu fins i tot que ja comença a estar fora de control i això acabarà matant al mateix turisme. És evident. Però que estan fent les institucions? Més promoció turística! Perquè vinguin més turistes!. Cal un plantejament més seriós, però ja. n