"Un xenòfob no pot ser un autèntic cristià"

Amb l’audàcia dels profetes, l’arquebisbe de Tarragona, el gironí Joan Planellas, ha respost amb valentia les provocacions de VOX (amb la connivència del PP) i la seva política migratòria, que ataca la llibertat religiosa.

Les paraules valentes de l’arquebisbe Planellas, són un exemple per a l’Església. Una Església que és mare i que per això mateix ha de saber acollir tothom. Una Església que ha de defensar els drets humans i el dret a emigrar i que no calla davant les injustícies. I és que el silenci o l’ambigüitat davant el racisme i la xenofòbia, no són opcions vàlides per a l’Església.

Les paraules i la denúncia de l’arquebisbe Planellas no expressen una opció política, sinó la fidelitat i l’essència de l’Evangeli: "Era foraster i em vau acollir" (Mt 25:35).

Mirar cap a un altre costat, amb un silenci (còmplice?) davant el clima de racisme que vivim, seria una traïció al missatge de Jesús, un fracàs pastoral i un escàndol evangèlic.

Com l’arquebisbe Planellas, els cristians hem de plantar cara, amb paraules valentes i fermes, a aquells que exclouen els diferents i sembren la por i l’odi envers els immigrants. Com el papa Francesc, que des del minut zero va parlar clar, sense eufemismes, amb denúncies concretes i no abstractes, com quan va dir que "rebutjar els immigrants és un pecat greu". Per això els cristians ens hi hem d’implicar en la defensa de la llibertat religiosa i dels drets humans.

Les paraules de l’arquebisbe Planellas m’han recordat el papa Sant Gregori el Gran i la seva Regla Pastoral: "El pastor ha de saber guardar silenci amb discreció i parlar quan és útil, de tal manera que mai no digui el que ha de ser callat ni deixi de dir el que ha de ser dit. Perquè així com el parlar indiscret porta cap a l’error, així el silenci imprudent deixa en l’error els qui podrien ser adoctrinats. Sovint s’esdevé que hi ha alguns prelats poc prudents que no s’atreveixen a parlar amb llibertat per por de perdre l’estima dels seus súbdits; obrant així, com diu el qui és la Veritat, no tenen cura del ramat amb l’afany d’uns veritables pastors, sinó a tall de mercenaris, ja que callar i dissimular els defectes és el mateix que fugir quan s’acosta el llop". I Sant Gregori continuava així: "Per això el Senyor reprèn aquests prelats: No han pujat a la bretxa. Pujar a la bretxa significa oposar-se als grans d’aquest món, parlant amb tota llibertat".

La Regla Pastoral afirma encara: "Tothom qui accedeix al sacerdoci rep l’ofici de pregoner. Però si el sacerdot no predica, que potser no serà semblant a un pregoner mut?".

L’arquebisbe Planellas, seguint l’exemple de la Regla Pastoral de Sant Gregori el Gran, i parlant amb valentia, ha denunciat l’odi i la xenofòbia d’aquells que es diuen cristians i alhora, menyspreen i criminalitzen els immigrants. L’arquebisbe Planellas no diu paraules buides ni mira cap a una altra banda, sinó que denuncia la xenofòbia, que és del tot incompatible amb el cristianisme.