L’Empordà i les drogues

"Desmantellen a Terrades un cultiu de 461 plantes de marihuana valorat en 447.022 euros". "A presó per portar 25 quilos d’haixix ocults en un cotxe a Garrigàs". "Aturen un camioner a l’AP-7, Borrassà, per parlar pel mòbil i intercepten més de 400 quilos de droga amagada entre fruita". "La Policia Local de la Jonquera intensifica la lluita contra el consum de drogues amb 50 denúncies en un mes". "Intervenen uns 900 quilos d’haixix a Llers i Figueres en una operació contra una banda de traficants internacional". I així podria continuar fins a cansar-me de repetir titulars de l’EMPORDÀ. Totes aquestes notícies les hem publicat en menys d’una setmana. I no les he posat totes. Ni de bon tros, perquè no he citat ni les drogues que van trobar en una inspecció en un prostíbul a Capmany, ni les que duien alguns dels conductors en el macrocontrol de principi de setmana a la Jonquera. És un no parar, i qui no ho veu és perquè no ho vol veure, o perquè ja li va bé.

Podríem parlar de l’efecte de la frontera, de les diferències entre la legislació francesa i l’espanyola, o de la demanda a les zones d’oci de la Costa Brava. Però, sigui quin sigui el motiu, la realitat és una: el negoci de les drogues mou molts diners a l’Alt Empordà. Molts. I això -a banda que hi ha gent que s’està fent molt rica i d’altres que simplement en malviuen, com tots els peons en les grans estructures econòmiques- genera molts problemes a la comarca. La delinqüència és el primer. Però rere seu venen ocupacions, més armes que mai als carrers, incivisme, més perill a les carreteres, l’arribada al sud de la frontera de molts francesos interessats en més coses que el baix preu del tabac... I molt, molt més del que segurament podem calcular: diner negre alterant preus i l’economia real de la comarca.