Opinió
Gerent general d'Editorial Empordà
Jo també soc xarnego
Com Sola, jo també soc xarnego, fill d’una mare andalusa i un pare empordanès
Eduard Sola / QUIQUE GARCÍA / EFE
M’imagino Paco Candel, des de la seva butaca celestial, observant amb sornegueria com la Catalunya de 2025 s’enfronta pel discurs d’Eduard Sola als Premis Gaudí. Seixanta anys després d’Els altres catalans (1964), encara discutim què vol dir ser català. Només hem canviat el fang dels barris perifèrics per les trinxeres de les xarxes socials. Uns veuen en les paraules del guionista de Casa en flames, un atac a la història dels catalans de soca-rel, que també van patir misèries i repressió. Altres, en canvi, l’aplaudeixen perquè reivindica l’èxit d’una societat diversa i inclusiva.
Com Sola, jo també soc xarnego. Fill d’una mare andalusa i un pare empordanès, recordo l’Encarna explicant-me la misèria que va trobar a l’Alt Empordà, gens diferent de la que havia deixat enrere. Com va aclarir el guionista davant l’allau de crítiques: «La classe baixa no estava incrustada únicament en el xarneguisme».
"Sense memòria i compromís col·lectiu, no hi ha societat justa que pugui resistir"
És irònic que aquesta polèmica arribi a les portes de l’Any Candel, qui es va dedicar a trencar prejudicis. Què pensaria d’aquest debat? Probablement que seguim atrapats en terra de ningú, on l’èxit d’un guionista és vist per uns com un exemple i per d’altres com una provocació.
Però, alerta, aquesta història té un gir final. Poques hores després, a l’altra banda de l’Atlàntic, Donald Trump tornava a la Casa Blanca. Als Estats Units, milions de migrants han votat per un polític que promet murs més alts i expulsions més ràpides per als nouvinguts.
Potser no es tracta de ser xarnego, català o nord-americà. La qüestió és oblidar d’on venim i perdre la perspectiva de cap a on anem. Sense memòria i compromís col·lectiu, no hi ha societat justa que pugui resistir.
- Alumnes de l'Institut de l'Escala: 'Ens sembla una falta de respecte que les obres del pati estiguin aturades des de fa més d'un any
- Va deixar l’escola per cuidar la seva família: la història de Lola, la dona de 92 anys que ha tornat a classe
- Som quatre en una habitació des de fa tres anys; vull un pis per als meus fills o acabarem dormint al cotxe
- Juan Roig, propietari de Mercadona, sobre la guerra a l'Orient Pròxim: 'Quan les matèries primeres pugen, nosaltres pugem preus
- VÍDEO | Els contracorrents de la Muga i el Fluvià, entre l'espectacle i el perill
- L'odissea de diverses famílies per viatjar en vaixell de Barcelona a Palma: 'Alguns passatgers van estirar-se a terra per poder descansar
- La nova revolució alimentària reivindica el menjar de les àvies: 'Elles ja practicaven un model més sostenible
- Defuncions del 10 de març de 2026 a l'Alt Empordà
