Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

President de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà

Boia, sense tu Cadaqués serà diferent

"El Boia era més que un xiringuito de platja, era història i cultura"

Salvador Dalí signant autògrafs al Bar Boia a finals dels anys 70.

Salvador Dalí signant autògrafs al Bar Boia a finals dels anys 70. / Cedida per Boia Bar

Encara no em faig a la idea que quan arribi a Cadaqués trobaré buit l’espai que ocupaves a la Platja Gran i que ja no podré fer el cafè, la copa o la tertúlia que sempre feia en una de les taules de la teva terrassa mirant el mar amb la família o els amics. Per a mi, per als cadaquesencs, pels empordanesos i pels estiuejants has estat un lloc emblemàtic, una icona i un punt neuràlgic de la vila per la qual sento una gran estima. Has estat un dels llocs on hi he passat les meves millors estones i també un punt de trobada i tertúlia per on hi han desfilat personatges il·lustres com Salvador Dalí, Josep Pla, Man Ray o Duchamp; un local que ha estat gestionat per quatre generacions i que s’havia renovat i convertit, de la mà d’en Manel Vehí, en un referent de cocteleria que li ha donat renom internacional.

Ets una part de la memòria de Cadaqués i de tots els que t’hem gaudit. Quan arribava a la vila enfilant les corbes i deixava la bicicleta, entrava per la teva porta i em sentia acollit i m’impregnava del teu esperit entramuntanat.

Boia, vas saber crear un caliu i una atmosfera que difícilment es podrà trobar en un altre lloc. A partir d’ara quedarem orfes d’un local de les teves característiques i Cadaqués no serà el mateix sense el bar que la família Vehí va obrir el 1946. Amb el teu tancament, que deixa sense feina a una trentena de persones, el municipi perd una part de la seva ànima.

El Boia era més que un xiringuito de platja, era història i cultura; i per aquest motiu em costa entendre que per una normativa de la llei de Costes, que potser s’hauria de repensar, s’esborri d’una tacada un local que ha format part de la identitat d’un poble. No s’entén una decisió que no ha tingut en compte l’essència i el valor que representaves i confio que es pugui revertir. Hi ha elements com una obra d’art o un projecte arquitectònic singular que ningú es planteja que no s’han de conservar; el mateix hauria de passar amb un local que el 2016 va ser declarat pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), una declaració que tots pensàvem que assegurava la seva continuïtat a la Platja Gran.

El Boia és patrimoni de tots, és un local que ha sabut mantenir la seva essència, i per això caldria preservar-lo. 

Tracking Pixel Contents