Eòlica marina a tocar de l’Alt Empordà

Conduint cap al nord, una de les principals diferències entre circular per l’AP-7 o per l’A9 francesa és que, passada la Jonquera, és fàcil veure molins de vent al costat de l’autopista. L’energia eòlica està molt més avançada al nord de l’Albera que a l’Empordà, on, a causa de la ineficàcia de les administracions i l’oposició d’una part de la societat, aquesta energia troba més dificultats per desenvolupar-se. Un contrast que sembla que va camí de repetir-se mar endins. Amb Portbou marcant la separació que, terra endins, queda definida per la Jonquera. L’estat francès acaba de donar el vistiplau a la construcció de parcs eòlics marins a la seva costa mediterrània. En particular, un dels dos projectes previstos no està gens lluny de Portbou, ni tampoc del Cap de Creus ni de l’Empordà. Aquest parc estarà situat des de la zona de Leucate i Barcarès, fins una mica més enllà de Narbona. El segon parc eòlic es construirà més al nord prop de Marsella. El posicionament de França a favor de l’energia eòlica marina és semblant al de la Generalitat, que, amb el Plemcat com a pas previ, també vol explorar aquesta via de les energies renovables. Però, de moment, París van molt més avançats que Barcelona i Madrid en aquest aspecte.

Un problema greu

A Catalunya, i a l’Empordà de manera especial, el problema amb les renovables és greu. Perquè després d’anys de paràlisi, ara hi ha el perill evident que s’acabi fent pel boc gros. De la mà de grans empreses i sense el consens territorial que hi hauria hagut si s’haguessin fet de manera més ordenada en les darreres dècades. Però aquest perill no pot ser la porta d’entrada a continuar sense fer res. Perquè si no, aviat haurem de comprar l’energia a França i els molins de Leucate també apareixeran en el nostre horitzó.  

França impulsa l’eòlica marina flotant a tocar de l'Empordà